Descripci\u00f3:<\/p>\n
\u00c9s la font que caracteritza la zona.<\/p>\n
\u00c9s una construcci\u00f3 gran, de planta semicircular; la paret \u00e9s d\u2019obra arrebossada que forma diverses arcades. A la part central hi ha el frontal de la font d\u2019on brolla un petit rajol\u00ed a la bassa, situada a nivell de terra.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s una font ferruginosa o rovellada on l\u2019aigua ha passat per pissarres negres o altres roques amb sulfurs que al rajar deixen els dip\u00f2sits groguencs.<\/p>\n
Est\u00e0 situada en una gran esplanada a prop de Vista Rica.<\/p>\n
Coordenades: \u00a041.4314790\u00baN 2.1216669\u00baE<\/a><\/p>\n Recorregut en les excursions de grup: E09<\/p>\n Recorregut a l\u2019excursi\u00f3 de recerca: R24<\/p>\n Segons Miquel Tormos, l’any 1790, un metge dit Men\u00f3s assegurava que les aig\u00fces de la font eren perjudicials ja que sortien impregnades de la tintura que li donaven les arrels dels arbres, arbustos i plantes. Al cap de poc temps, es van replicar aquestes declaracions dient que el color groc de les aig\u00fces \u00e9s atribu\u00eft a les sals de ferro que contenen i que exalcen les virtuts curatives.<\/p>\n Segons el dir popular, venia d’uns estanys habitats per belles i xamoses nimfes que guardaven un fabul\u00f3s tresor, per damunt el qual passava l’aigua, que es tenyia lleugerament d’or i portava sort als que en bevien.<\/p>\n Dany \u00c0lvarez a la revista Guiaparcollserola de mes de juliol de 2006 diu:<\/p>\n Aquesta font, situada a un dels racons m\u00e9s bonics del parc de Collserola, est\u00e0 envoltada de grans plataners, roures i alzines, que gaireb\u00e9 no deixen veure el sol. En aquest indret, ombrejat i cobert per una catifa de fulles, es pot gaudir d\u2019un ambient gaireb\u00e9 m\u00e0gic. La font que era un indret molt visitat per tots aquells que volien aprofitar les propietats de les seves aig\u00fces, \u00e9s protegida per una petita construcci\u00f3 semicircular, formada per cinc elements.<\/p>\n Un espai protegit<\/p>\n L\u2019entorn de la font Groga va ser declarat reserva Natural per la Generalitat de Catalunya el 1986. Aquesta reserva, que protegeix unes 80 hect\u00e0rees de bosc, ocupa la vessant obaga de les muntanyes que uneixen el Tibidabo i el tur\u00f3 de Sant Cebri\u00e0. Aquesta zona verda i humida, est\u00e0 formada per rieres i torrents, sovint secs, que desguassen a la riera de Sant Medir. Malgrat que els arbres m\u00e9s nombrosos s\u00f3n els roures i les alzines, a la vall es poden trobar tamb\u00e9 avellaners, falgueres, oms i salgueres.<\/p>\n A l\u2019Arxiu Comarcal del Vall\u00e8s Occidental: http:\/\/xac.gencat.cat\/ca\/llista_arxius_comarcals\/valles_occ\/<\/a><\/p>\n hi ha fotos antigues de 1900 i de 1910.<\/p>\n \n