Descripció:
Construcció de petites dimensions amb el frontal totalment recobert de vegetació, d’on surt el tub que raja un filet d’aigua a la bassa.
A tocar hi ha la porta de la mina d’on ve l’aigua.
A pocs metres i a la llera del torrent hi ha un pou que porta a una galeria independent de la font.
Està situada a Les Planes, al camí de Mas Guimbau.
Recorregut en les excursions de grup: E01,E13
Recorregut a l’excursió de recerca: R02
A la pàgina 29 del llibre “Vallvidrera a través dels segles”. (Eugeni Casanova i Solanes. Agost 2018) poden llegir:
El 1313 consta ja en nom de Guillem Gombal, conegut encara avui per mas Guimbau, no per l’existència de cap casa, sinó per la d’una font que conserva el dit nom de mas Guimbat, quina aigua és fort volguda per molta gent fins de Barcelona.
I a la pàgina 387 podem llegir:
… en l’última epidèmia tífica de Barcelona, l’any passat de 1914, en què era una professó feta i seguida de gent a buscar aigua en dita font del Mas Guimbau, per a portar-la a Barcelona …
Segons Miquel Tormos, l’aigua es considerada de les millors de la contrada amb resultats terapèutics.
Antigament havia estat una planta embotelladora.
Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola de mes d’octubre de 2006 diu:
Aquest indret, a prop de la font del Berenador, va ser molt concorregut al segle XIX, quan les seves aigües adquiriren la fama de guarir les malalties del fetge i de l’estomac. Les seves virtuts fins i tot van ser objecte de poemes i cançons, com el que deia:
A la font de Mas Guimbau
Molts hi troben benestar,
Perquè són bones pel fetge
I altres mals solen curar.
De fet a la fi d’aquell segle era molt popular el ruquet amb el qual l’aiguader portava garrafes plenes d’aigua de la font fins als domicilis dels seus clients a la ciutat.
Una segona oportunitat:
La prolongació del ferrocarril cap a la població de Sant Cugat (1917) va permetre que els barcelonins poguessin gaudir, a partir de l’estació de les Planes, d’un dia d’esbarjo a la font del Mas Guimbau. Malgrat això, l’abandonament va fer que, al llarg del segle XX, aquesta deu gairebé desaparegués. Gràcies a l’esforç dels veïns, ha estat recuperat.
Sorry, the comment form is closed at this time.