Descripció:
Construcció de petites dimensions amb el frontal totalment recobert de vegetació, d’on surt el tub que raja un filet d’aigua a la bassa.
A tocar hi ha la porta de la mina d’on ve l’aigua.
A pocs metres i a la llera del torrent hi ha un pou que porta a una galeria independent de la de la font.
Està situada a Les Planes, al camí de Mas Guimbau.
Recorregut en les excursions de grup: E01,E13
Recorregut a l’excursió de recerca: R02
Segons Miquel Tormos, l’aigua està considerada de les millors de la contrada amb resultat terapèutics.
Antigament havia estat una planta embotelladora.
Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola de mes d’octubre de 2006 diu:
Aquest indret, a prop de la font del Berenador, va set molt concorregut al segle XIX, quan les seves aigües adquiriren la fama de guarir les malalties del fetge i de l’estomac. Les seves virtuts fins i tot van ser objecte de poemes i cançons, com el que deia:
A la font de Mas Guimbau
Molts hi troben benestar,
Perquè són bones pel fetge
I altres mals solen curar.
De fet a la fi d’aquell segle era molt popular el ruquet amb el qual l’aiguader portava garrafes plenes d’aigua de la font fins als domicilis dels seus clients a la ciutat.
Una segona oportunitat
La perllongació del ferrocarril cap a la població de Sant Cugat (1917) va permetre que els barcelonins poguessin gaudir, a partir de l’estació de les Planes, d’un dia d’esbarjo a la font del Mas Guimbau. Malgrat això, l’abandonament va fer que, al llarg del segle XX, aquest deu gairebé desaparegués. Gràcies a l’esforç dels veïns, ha estat recuperat.
Sorry, the comment form is closed at this time.