Paret frontal molt gran, feta de totxo vist. A la part central inferior surt un relleu circular que és on hi ha la font. A cada costat també hi surten uns relleus que serveixen de bancs per asseure-s’hi.
No hi ha tub i sembla que ha estat arrencat. Al seu lloc ha quedat un forat un hi ha el tub aguantat per pedres.
Està situada prop de la llera del torrent on tota la zona està molt emboscada i és difícil de trobar.
Coordenades: 41.4529799ºN 2.1583270ºE
A pocs metres i a la llera del torrent hi ha la font de Tapioles (Font número 205)
(Fotos del 18.04.2009)
Alçada en metres: 184
Recorregut a les excursions de grup: E08
Recorregut a l’excursió de recerca: R20
Ha estat traslladada d’un altre lloc en fer la via del tren. Està construïda al terraplè que suporta la via del tren.
El tub està trencat i regalima.
Està situada a l’avinguda Riera de Sant Cugat, a Montcada i Reixac.
Recorregut a les excursions de grup: E25
Recorregut a l’excursió de recerca: R22
Segons Miquel Tormos, temps enrere era lloc de trobades fontaneres. Originalment la font era a l’altre costat de la via del tren. Enfilant-se al pedrís encara es pot veure on era. La Renfe la va canviar de lloc arran d’un desgraciat accident ferroviari, on un membre d’una colla fontanera va perdre la vida.
Durant l’any 2016 es va sanejar la zona traient les barraques i es va tapar la font. Els Voluntaris del Parc en van recuperar una part i van fer visible la mina i una part de la pica.
Des de l’any 2018, l’associació “La Horda”, Associació de protecció de vida salvatge, cuida la font i ha netejat part del dipòsit original per convertir-lo en un punt d’aigua i així afavorir la biodiversitat de la zona. Llegir més.
Construcció gran, de formes senzilles que està formada per un frontal gran de pedra arrebossada que es recolza al marge de la muntanya.
Del tub en surt un bon raig d’aigua que es cola per la reixa metàl·lica del terra i que alimenta un abeurador situat uns metres més avall.
Està situada a Montcada i Reixac – Santa Maria, a la cruïlla del carrer Crisantems amb el sender GR92.
L’any 2008 la font era un aiguaneix que manava aigua dins d’una bassa de base rectangular fabricada de totxo vist del qual sortien dos tubs que servien per bombar aigua als horts propers.
Durant l’any 2016 es va sanejar la zona traient les barraques i els dos dipòsits van quedar colgats de tal manera que no quedava cap senyal de la font.
Des de principis de l’any 2019, l’associació “La Horda”, cuida la font i ha netejat part de la bassa original i ha buidat molt la bassa gran fins a trobar el nivell freàtic de l’aigua i convertir-la en un punt d’aigua i així afavorir la biodiversitat de la zona. Llegir més.
Construcció molt senzilla formada per una paret de pedra encastada al marge d’on surt el tub.
Està situada a la llera del torrent d’en Tapioles i molt a prop de la font del Ferro (font número 45).
És un aiguaneix quasi desaparegut situat a prop d’una pedrera amb vetes de sals de ferro. La minsa quantitat d’aigua que surt va a parar a una bassa molt gran a uns 60 metres aigües avall.
Segurament és una filtració que queda de la famosa Font del Ferro de Montcada.
Està situada a la vessant est del Turó de Montcada, al peu d’una pedrera que hi ha uns 100 metres per damunt de l’autopista, en una zona molt emboscada.
El dia 24 de novembre de 2020 hem construït una font improvisada a l’aiguaneix esmentat.
Li hem donat una nova vida gràcies a la col.laboració d’Elsa T.
Recorregut a l’excursió de recerca: R22
Història i comentaris relacionats:
Ricard Ramos Jiménez i Josep Bacardit Sanllehí, al número 39 de Quaderns de la Fundació Cultural Montcada de desembre de 2019, parlen de “Agua Martial Montcada”. Més coneguda com l’aigua de la Font del Ferro.
Xavier Coll al seu llibre, «Fuentes en las Montañas de Barcelona». Editorial Alpina, any 1963. Explica la importància de la font i menciona un fullet sobre les obres fetes a la font als voltants de l’any 1792:
Esta restauración del manantial “que destilaba de gota en gota por entre la rendija de una peña, de modo que era preciso perder mucho tiempo para poder recoger la cantidad necesaria al uso diario de un enfermo” modificó el exiguo caudal, que pasó a ser de dos plumas constantes. Con motivo de de este aumento y de la reformas efectuadas la fuente se vio muy concurrida, y fue sin duda uno de los atractivos principales que determinaron la afluencia a Moncada de numerosa colonia veraniega en el pasado siglo.
Al bloc de Xavier Colomé es fa una descripció molt ben il·lustrada de la seva història.
Per exemple hi diu:
L’1 de setembre de l’any 1821, al seu número 244, el Diario de Barcelona informava de com anar a buscar aigua a la Font del Ferro de Montcada, en uns anys on la font començava a estar en ple rendiment quant a la seva fama es refereix.
Hi havia una tartana que sortia de Barcelona a les quatre de la matinada i tornava a les nou, en un viatge d’un parell d’hores amb temps suficient per beure aigua i carregar alguna garrafa o petita bota.
El sacrifici d’anar a buscar aigua a Montcada era evident, però la tartana sortia amb gent amb els ulls clucs de son, alguns amb problemes de salut que esperaven millorar amb les aigües de Montcada.
Xavier Colomé també ens ha comentat:
La Font del Ferro va desaparèixer per l’efecte de l’explotació de la pedra calcària del Turó de Montcada de la mà de la fàbrica de ciment Asland.
La font com a tal va deixar de rajar pels voltants dels anys quaranta a causa de la destrucció de la mina d’aigua que portava a la font.
Als anys cinquanta, els que ara tenen 60 o 70 anys encara recorden haver-hi anat amb el risc de les explosions de dinamita que es feien per enderrocar pedra al turó. La font llavors era un espectre de què va ser.
Avui dia no en queda ni rastre, no obstant personalment fa uns deu anys vaig localitzar una veta de ferro a la muntanya força gran a la zona on estava la font. Fa dos anys vaig tornar i no la vaig saber trobar de nou.
La Font del Ferro estava al vessant de llevant del Turó, sobre l’autopista i carretera C17, entre el dipòsit d’aigua i l’Asland, propera al que va ser el col·legi Asland, ara transformat en una zona d’oci pels treballadors.
El frontal està format per la pica de pedra i una fornícula amb la paret interior feta de pedra amb relleu, al centre de la qual hi ha la font.
Te una aixeta de bronze amb polsador que està connectada a la xarxa municipal.
(Fotos del 12.03.2013).
Construcció molt completa formada per una gran paret frontal encastada al marge amb un acabat superficial amb pedra gran i cantelluda que li dóna un aspecte majestuós on s’hi veuen diverses postades i sortints de pedra que encara no en sabem el significat.
Al frontal comença la mina que continua uns quants metres endins. Una part està enrunada.
A la part del davant, a la sortida de la mina que ara està molt enrunada, segurament hi ha la pica i una canonada que portava l’aigua a la bassa propera i que serviria per regar els horts, ara desapareguts.
A l’exterior i a uns metres, hi ha una gran bassa construïda amb els mateixos materials que la font.
Està a situada a Montcada a pocs metres del dipòsit de l’aigua que hi ha damunt el cementiri.
L’hem trobada gràcies a les indicacions de Javier M.
25.10.2017. L’associació Fes Fonts Fent Fonting fa els primers treballs de condicionament.
Des de finals de l’any 2018, l’associació “La Horda”, cuida la font i ha netejat l’entrada a la mina que estava enrunada i ha convertit la bassa en un punt d’aigua i així afavorir la biodiversitat de la zona.
