Desapareguda. Estava a l’altre costat de la Rierada de la font de l’Alba, Font 238.
Juan César A., veí de la zona, va dir que quan van eixamplar la pista la van tapar.
Segons Miquel Tormos, la font està desapareguda, ja que ara és un immoble de pisos al carrer Josep Maria Jujol al costat d’una escala que duu al carrer Maduixer. Aquesta font havia estat un jardí poblat de frondosos arbres i quantitat de flors i era una de les més visitades pels barcelonins. A l’aigua li trobaven valors medicinals. Hi havia una planta embotelladora on s’envasava per vendre-la a la ciutat.
A principis de l’any 2000 es va procedir a la neteja del bosc dels voltants de la font tot talant arbres i fent malbé tot l’entorn. Poc temps després es va fundar l’Associació de veïns i amics de la font de Vall-Par.
http://perso.wanadoo.es/vallpar/index.htm
A la seva pàgina web es troba un follet explicatiu de l’activitat portada a terme a la deu de Vall-Par des dels anys 20.
En pocs anys es va urbanitzar tot al voltant de la font.
Estava situada dins el recinte del berenador «Los Pinos», a la cua del pantà de Vallvidrera. El doll i la pica estaven dins d’una construcció ornamental feta de pedra vista en forma de cova encastada al marge, on hi havia el tub. La pica estava al nivell de terra.
A la pàgina 362 del llibre “Vallvidrera a través dels segles”. (Eugeni Casanova i Solanes. Agost 2018) poden llegir quan parla d’un veí de la zona:
El meu avi era de Sarrià i els diumenges, de jove, anava al vall que feien amb un piano de maneta a la font dels Pins. A la font dels Pins hi baixaven a ballar totes les noies de Cal Ponçà, de Cal Nazari, de Can Sauró, hi anaven també molts paletes de Sarrià, que agafaven el tren del Mina-Grott. Els meus avis es van conèixer allà, ballant amb el piano de maneta.
És una construcció en mal estat formada per un arc de mitja volta que dona accés a la porta de la galeria. De la base en surt una canonada de ferro que porta l’aigua a una casa propera.
Està situada a uns 50 metres per sota del tros de la Carretera de les Aigües que va de la plaça Mireia al Mirador dels Xiprers.
Desapareguda. El mapa de l’Alpina la dibuixa al torrent d’en Castellví, prop de l’autopista.
Juan César A., veí de la zona, va dir que estava al final de les escales Bellavista cruïlla amb Passatge Bellavista. A l’urbanitzar la zona la van tapar.
Desapareguda. El lloc on es descriu (A la llera del torrent i a uns 8 minuts, aigües amunt, de l’estació de Les Planes) ara està ocupat per l’autopista del túnel de Vallvidrera.
A la pàgina 366 del llibre “Vallvidrera a través dels segles”. (Eugeni Casanova i Solanes. Agost 2018) poden llegir quan parla d’un veí de la zona:
… diu que les torrentades del setembre del 1962, quan va tenir lloc la recorda riuada del Vallès, que va provocar centenars de morts. També aquest cop hi va haver cases que van sucumbir, i la font de l’Arboç va desaparèixer.