Recorregut a les excursions de grup: E02, E15, E22
Recorregut a l’excursió de recerca: R16
A principis de 2021 es produeix un esllavissament i ho comuniquem al Parc. Llegir més.
La font va ser retrobada per Miquel Tormos després de més de cinquanta anys d’haver estat perduda i soterrada per esllavissades. Estava mig metre per sota del sòl. Un cop ubicada i després d’haver desenterrat un banc de pedra d’uns 12 metres de llarg, va ser notificada al Patronat de Collserola el qual es va posar d’acord amb l’Ajuntament de Cerdanyola i la van recuperar totalment l’any 1996.
Construcció de notables dimensions formada per un conjunt de tres parets de pedra vista que formen el recinte de la font. S’hi baixa per sis esglaons també de pedra.
La paret frontal té a la part superior dos requadres de mosaic que identifiquen la font i a la part inferior hi ha els dos dolls que ragen, un dels quals té clau de pas.
La paret frontal, té a la part superior, dos murals de ceràmica. El de l’esquerra, és l’original que va ser destrossat per la seva connotació religiosa, durant la guerra civil. I el de la dreta, és una còpia realitzada i donada per la Penya Regalèssia, fa uns anys. Una porta metàl·lica que dóna accés a l’interior de la cisterna i la mina. A l’esquerra, el sortidor amb escàs cabal, i sobre d’aquest, unes formes treballades en ciment en què destaca una data, 1612, que sens dubte ha d’indicar l’origen de la font.
Durant molts anys, aquesta font va ser explotada com manantial pels propietaris de la masia, que embotellaven les seves aigües i les comercialitzaven en garrafes, que ells mateixos s’encarregaven de transportar a la capital. D’aquí, el nom que resa en el mosaic «Manantial Jané». Encara que d’escassa producció, aquesta servia per complementar la distribució de llet, que era la principal font d’ingressos.
Construcció original de formes molt senzilles.
La base és empedrada i tan el frontal com els dos laterals són de pedra tallada i col.locada en fileres.
El tub és de ferro.
Ha estat recuperada durant 2009 i presenta molt bon aspecte.
Està situada en una gran esplanada ombrejada per arbres grans com castanyers, roures i garrofers.
Gran construcció en forma de volta per protegir-se de la pluja a l’interior de la qual hi ha una petita bassa on hi regalima una minsa quantitat d’aigua.
Una porta de ferro dóna accés a una mina molt fonda que travessa tot el camí, per la qual baixa molt poca aigua que s’entolla a la bassa interior i va canalitzada cap a la masia propera. D’amunt de la porta de ferro hi ha un mosaic amb la imatge de Sant Jordi.
Al costat de la construcció hi ha una altra font amb la paret frontal de pedres incrustades.
Està situada tocant al camí i la zona propera està aplanada, amb uns bancs per seure-hi.
Conjunt artístic i espectacular format per tres fonts en una gran esplanada. La construcció és de pedra arrebossada de ciment que té tota l’alçada del marge i agafa unes formes voluminoses i irregulars que recorden la Pedrera. Dues de les fonts ragen.
Segons Miquel Tormos, està feta juntament amb el Casino amb el mateix estil de construcció que la resta de les obres del Casino.
Formava part del gran jardí per passejar, no era per fer les clàssiques fontades on es reunia el poble per anar a berenar o a passar el diumenge, era on anaven a passejar les persones riques que dinaven al restaurant o dormien a l’hotel del Casino.
Hi ha que diuen que l’estil de la construcció imita la forma de les muntanyes de Montserrat, altres que té un estil de Gaudí.
La taula actual on hi ha indicades les direccions de diverses ciutats del món no és l’original. Va ser restaurada.
Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola del mes de maig de 2006 diu:
… fou construïda per Casajoana i formava part dels preciosos jardins de l’antic casino de principis del segle XX ubicat en aquest racó del parc.
Font monumental que destaca pel seu acabat de mosaic de diversos colors, principalment el blanc i el verd. La paret frontal té una estructura simètrica d’uns quatre metres d’alçada i està decorada amb motius variats. Als dos laterals hi ha uns grans seients. Els dos tubs ragen. El terra està format per un reixat de fusta. L’entorn és ample amb una taula i bancs.
Segons Miquel Tormos, quan el senyor Ribas va veure l’hegemonia del Casino i la possibilitat de fer negoci, el 1904 va comprar els terrenys de l’altra part de la muntanya i ho preparava amb la font d’en Ribas, la construcció del viaducte que portaria a l’hotel. L’hotel el va començar a construir i quan es feien els fonaments, es va morir i no es va continuar. L’hotel previst també era de categoria potser no tant com el del Casino.
Aquesta font d’estil modernista és de les més boniques del parc i es caracteritza per recobriment de peces de mosaic de colors (trencadís fet famós per Gaudí) que estava de moda a l’època.
La font tampoc estava pensada per fer fontades sinó com a part del passeig per un jardí.
Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola del mes de maig de 2006 diu:
… És rellevant el vistós frontal i el banc de rajoles verdes i blanques que daten de 1909. La font fou restaurada l’any 1995 pel lamentable estat d’abandó en què es trobava.
És una construcció gran, de planta semicircular; la paret és d’obra arrebossada que forma diverses arcades. A la part central hi ha el frontal de la font d’on brolla un petit rajolí a la bassa, situada a nivell de terra.
Aquesta és una font ferruginosa o rovellada on l’aigua ha passat per pissarres negres o altres roques amb sulfurs que al rajar deixen els dipòsits groguencs.
Està situada en una gran esplanada a prop de Vista Rica.
Segons Miquel Tormos, l’any 1790, un metge dit Menós assegurava que les aigües de la font eren perjudicials ja que sortien impregnades de la tintura que li donaven les arrels dels arbres, arbustos i plantes. Al cap de poc temps, es van replicar aquestes declaracions dient que el color groc de les aigües és atribuït a les sals de ferro que contenen i que exalcen les virtuts curatives.
Segons el dir popular, venia d’uns estanys habitats per belles i xamoses nimfes que guardaven un fabulós tresor, per damunt el qual passava l’aigua, que es tenyia lleugerament d’or i portava sort als que en bevien.
Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola de mes de juliol de 2006 diu:
Aquesta font, situada a un dels racons més bonics del parc de Collserola, està envoltada de grans plataners, roures i alzines, que gairebé no deixen veure el sol. En aquest indret, ombrejat i cobert per una catifa de fulles, es pot gaudir d’un ambient gairebé màgic. La font que era un indret molt visitat per tots aquells que volien aprofitar les propietats de les seves aigües, és protegida per una petita construcció semicircular, formada per cinc elements.
Un espai protegit
L’entorn de la font Groga va ser declarat reserva Natural per la Generalitat de Catalunya el 1986. Aquesta reserva, que protegeix unes 80 hectàrees de bosc, ocupa la vessant obaga de les muntanyes que uneixen el Tibidabo i el turó de Sant Cebrià. Aquesta zona verda i humida, està formada per rieres i torrents, sovint secs, que desguassen a la riera de Sant Medir. Malgrat que els arbres més nombrosos són els roures i les alzines, a la vall es poden trobar també avellaners, falgueres, oms i salgueres.
Construcció molt elaborada formada pel frontal de pedra vista encastat al marge on hi ha un relleu de pedra amb el nom de la font i una placa. Del tub, que és corbat, en raja un bon doll d’aigua.
Té una ampla base de pedra vista, de forma semicircular, on hi ha la bassa que queda enfonsada. Als dos costats de la font hi ha uns llargs seients de pedra.
Recorregut en les excursions de grup: E04, E11, E18
Recorregut a l’excursió de recerca: R19
…………………………………………………………
Els dies 22 i 24 de març de 2017 els alumnes de 2n d’ESO de l’escola Gravi de Barcelona vàrem participar en un projecte d’apadrinament de la Font del Bacallà, situada a prop de l’escola, al Parc de Collserola dins el Programa “Col·laborem amb el Parc” desenvolupat pel Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.
Segons el dir popular, es creia en el poder medicinal de la seva aigua, especialment per afavorir la digestió; encara avui és ben vivent la creença que, si es posa un bacallà sota el seu raig, al cap d’una hora no en resta sinó l’espina neta, puix que tota la part molsosa, ha desaparegut cuita i menjada per l’acció corrosiva de l’aigua.
Construcció austera de totxo arrebossat amb la inscripció de la font i la data en que va ser reformada, el 1925.
Durant el 2008 ha estat recuperada tota l’àrea de la font i presenta un aspecte molt acollidor. A la terrassa superior hi ha el pou, amb la seva maquinària, i a una terrassa inferior hi ha la font i la bassa safareig.
Com que la font cau enclotada, les quatre escales ens permeten accedir al tub de coure, i a la pica. El tub raja poc i l’aigua es conduïda a la bassa safareig.
Alçada en metres: 210
Recorregut en les excursions de grup: E01, E07, E13.
Recorregut a l’excursió de recerca: R02
Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola de mes de setembre de 2006 diu:
La font de Can Castellví era considerada una de les millors de la serra… De fet un refrany popular deia: “Omple més que un got de vi, l’aigua de Can Castellví”. Va ser el lloc escollit els diumenges per moltes famílies barcelonines que volien gaudir d’un dia d’esbarjo. De fet l’any 1876 aquesta font fou l’escenari d’un banquet d’homenatge a un dels inventors més incompresos a la seva època, Narcís Monturiol, que havia construït el primer submarí.
