Recorregut a les excursions de grup: E02, E15, E22
Recorregut a l’excursió de recerca: R16
A principis de 2021 es produeix un esllavissament i ho comuniquem al Parc. Llegir més.
La font va ser retrobada per Miquel Tormos després de més de cinquanta anys d’haver estat perduda i soterrada per esllavissades. Estava mig metre per sota del sòl. Un cop ubicada i després d’haver desenterrat un banc de pedra d’uns 12 metres de llarg, va ser notificada al Patronat de Collserola el qual es va posar d’acord amb l’Ajuntament de Cerdanyola i la van recuperar totalment l’any 1996.
4 d’abril de 2009. Construcció petita i molt rudimentària formada per un frontal arrebossat encastat al marge, d’on surt un tub d’inox.
25 de febrer de 2023. Observem l’aparició d’una pica a la llera. Les fortes pluges de fa mesos hauran fet augmentar el cabal del torrent i l’aigua s’ha emportat la terra que cobria la pica.
El dia 2 de desembre de 2023 l’Associació Fes Fonts Fent Fonting, dins el programa “Col·laborem amb el Parc” del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, va condicionar la font. Llegir més.
Està situada a l’esquerra de la llera del torrent en una zona molt boscosa, això fa que sigui difícil de trobar.
Construcció molt completa formada per un frontal de totxo arrebossat i encastat al marge d’on surt el tub que aboca a una pica, ambdós sota el nivell de terra.
Entorn preparat per fer fontades amb una gran base plana i de forma quadrada, flanquejada als costats per dos grans bancs per asseure-s’hi.
El dia 4 de maig de 2013, la nostra Associació Fes Fonts Fent Fonting, va col·laborar amb l’Associació Foment Martinenc al seu condicionament. Veure més.
Després de les pluges abundants de la primera quinzena del mes de novembre de 2018, la nostra associació la va tornar a netejar a la pica i va verificar que la font encara rajava.
Caseta de la qual en surt una font de l’aigua sobrant de la font de la Verge (178), situada a la part superior.
No raja.
L’entorn és ample i temps enrera debia estar ben preparat per passar l’estona. Ara està molt poc cuidat.
13.10.2008. Es troba enrunada i coberta per la vegetació. Forma part d’una gran paret on hi ha un reixat que dona accés a la bassa de sedimentació on arriba el tub de l’aigua.
Fa ser construïda per Francesc Guardiola i Jubany. Una inscripció indica que va ser construïda l’any 1896. (Del llibre VALLDAURA, una història de monjos, reis, nobles, industrials i investigadors, 1150-2025, dels autors Robert Álvarez Masalias- Vicente Guallart Furió, pàgina 492).
Actualment, l’aigua és conduïda per una canonada a un dipòsit situat uns metres més avall que també recull l’aigua d’altres fonts (Vegeu la font 316) i la bombeja a la masia.
De la base de la font en surten unes escales que porten a una feixa superior on hi ha una gran terrassa encastada al marge amb unes grans parets amb les mateixes característiques de totes les altres parets de la propietat de Valldaura.
A l’esquerra de la font hi ha un banc molt llarg fins a la paret.
Està situada a prop de la masia de Can Valldaura ara convertida en laboratori d’investigació de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC).
Construcció senzilla formada per un frontal de pedra recobert de molsa d’on surt un tub de ferro a l’interior del qual n’hi ha un altre que raja a un toll que fa de bassa.
05.05.2007. Està molt amagada, en una zona humida i rodejada d’una vegetació exuberant.
20.05.2018. Amb el temps i la manca de manteniment s’ha perdut la vegetació i el frontal de pedra i només en queda el tub.
No trobada. El mapa de l’Alpina la dibuixa al torrent d’en Fotja.
20.04.2018.- Fem una recerca intensa pel torrent, que està cobert per una vegetació molt espessa i trobem un aiguaneix a la zona on se suposa que hi havia la font.
Desapareguda. El mapa de l’Alpina la dibuixa al torrent d’en Tapioles, prop del cementiri de Collserola.
Aquesta font va desaparèixer quan es va fer l’ampliació de les instal.lacions del cementiri de Collserola.
