Construcció de pedra vista formada pel frontal i un lateral que serveix de banc.
Al frontal hi queda una capelleta on hi havia una petita estàtua. A sota hi ha el tub de ferro, que no raja, i la pica que està enrunada.
Presenta un estat d’abandonament i sovint està coberta per la vegetació i passa desapercebuda.
Està situada per sota de la carretera Alta de les Roquetes.
Actualment està enrunada i al seu lloc hi ha un aiguaneix de minsa emanació d’aigua enmig de l’espessa vegetació.
Està situada molt a prop de la carretera de l’Observatori Fabra. Just a l’altre costat de la carretera hi ha la galeria de la font que està tancada per una porta de ferro.
Una sèrie de terrasses amb bancs i espais de trobada descendeixen fins a arribar a una font i un aqüeducte.
Construcció moderna de totxo vist com tot l’entorn del parc. Està formada per un gran frontal, a la base del qual hi ha situat el tub d’inox. que raja a una gran bassa al nivell del terra.
El nom de Parc Apol·lo recorda la casa que s’alçava a la zona entre 1940 i 1995, el Mirador Apol·lo. Va ser batejat amb aquest nom perquè els propietaris tenien una estatueta del déu Apol·lo. Aquesta casa es va convertir en una mostra representativa de la primera època de la urbanització del barri, amb la idea de projectar una ciutat jardí, que finalment no va tirar endavant. Pels voltants hi havia un jardí, un pou, grans arbres i una font.
La casa va ser expropiada per l’Ajuntament i enderrocada l’any 1995, tot i les protestes de l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris. Posteriorment l’Ajuntament va urbanitzar la zona com a parc, i en va conservar els arbres i la font, que va ser remodelada.
Construcció de totxo arrebossat de formes senzilles i originals.
20 d’octucbre de 2007. El frontal, que està dins d’una glorieta coberta per un arc de volta, és de rajola de ceràmica blanca, d’on surt el tub que no raja, però surt aigua per sota de les rajoles.
14 de març de 2023. Fa poc que s’ha canviat l’entrada a la mina. S’ha posat una porta de ferro.
La pica és rodona i està ran de terra.
Als dos costats de la font hi ha uns seients grans.
Està situada aprop de Mas Sauró, a la llera del riu en una zona molt emboscada que és de molt difícil accés.
Uns metres més avall, seguint el camí que va al pantà, hi ha una bassa gran on antigament arribava l’aigua de la font.
Recorregut en les excursions de grup: E12
Recorregut a l’excursió de recerca: R08
Dany Álvarez a la revista Guiaparcollserola de mes de febrer de 2010 diu:
Aquesta font pertanyia fa molts anys a la masia que li dona el nom. De Mas Sauró ja no en queda res, però en aquesta banda de la muntanya hi ha un petit barri de Vallvidrera que també porta el seu nom, el barri de Can Sauró. El lloc on es troba és força ombrívol i com a conseqüència molt humit. Els esbarzers inunden el paisatge d’un color verd fosc, però alhora un xic brillant.
Construcció senzilla de pedra arrebossada encastada al marge. Està formada per un frontal que dóna forma a la font i una bassa molt treballada, ambdós sobre una plataforma de ciment. El tub està trencat però del seu lloc en regalima l’aigua.
Està situada a prop del carrer de la Santísima Trinitat del Mont.
Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola de mes de novembre de 2009 diu:
Fa anys hi havia bancs pel descans de qui s’apropava i va ser l’escenari habitual de moltes fontades. Hem de saber que aquesta tradició era molt estesa a moltes fonts de Collserola. Era el dia en que la gent aprofitava la jornada de festa per passar una estona a la muntanya i berenaven tots plegats al voltant d’una font.
Montse B. Ens ha cedit una valuosa foto de l’àlbum familiar. S’observa què el 1949 no hi havia bosc als voltants de la font i que era una àrea adient per fer fontades.
El dia 2 de febrer de 2011 el grup de Fonts dels Voluntaris del Parc de Collserola van fer arqueologia de la font antiga i van veure que és una font del tipus cisterna que acumula l’aigua en un gran dipòsit i l’aigua sortia per la part frontal amb una clau de pas per obtenir aigua quan es necessitava.
Normalment es troba tapada per l’espessa vegetació de la zona i costa de veure.
Els dies 28 d’abril i 26 de maig de 2024 es van fer dues jornades de recerca i desbrossament de la FONT TENEBROSA. Llegir més.
Construcció recent feta de totxo vist i de formes senzilles.
Del frontal en surt un tub metàl·lic que té la forma d’un cap de gos, del qual mana un bon raig d’aigua a una pica molt gran.
Està situada en una zona enjardinada davat del número 79 del carrer Enginyeria, a l’altre costat de la font de l’Avi (Font 153).
Dissenyada per Antoni Gaudí. Construcció molt elaborada formada per un frontal corvat en forma de semicercle, fet de pedra vista amb un gran banc de pedra encastat. A la part superior del frontal hi ha un pilar amb una escultura.
Del mig del frontal en surt un tub molt llarg tot ell adornat amb diverses peces de ferro forjat. El tub acaba amb la figura del cap d’un drag, d’on brolla un gran cabdal d’aigua, de les més abundants de Collserola.
La pica també és molt gran i té una forma original.
Està situada als jardins del Palau de Pedralbes de Barcelona.
No albums or photos found matching your search criteria.
Història de la seva trobada. La Vanguàrdia del 2/12/2016:
¿Es esta fuente la obra más desconocida de Gaudí?
El conjunto escultórico permaneció oculto durante años en los jardines del Palacio de Pedralbes
El templo Expiatorio de la Sagrada Familia, la Casa Batlló, el Parque Güell, la Casa Milà… La obra de Antoni Gaudí es mundialmente conocida. Su legado se mantiene más vivo que nunca y un siglo después el catalán es capaz de atraer a millones de personas que se agolpan a las puertas de estos –y otros edificios- para deleitarse con su talentoso estilo modernista. El legado de Gaudí es amplio, con grandes obras que le encumbraron y otras más desconocidas que sorprenden a quienes las descubren por primera vez. ¿Es este el caso de la fuente de Hércules del Palau Reial de Pedralbes?
Se trata, seguramente, de una de las obras más secretas de Antoni Gaudí. Tanto, que durante muchos años fue ignorada, permaneciendo oculta tras la vegetación del lugar para aquellos que trabajaron durante buena parte del siglo XX en el mantenimiento del palacio. Hasta 1984: desde entonces, la fuente de Hércules, o de Gaudí, puede visitarse, restaurada y funcionando, en los jardines de este rincón emblemático de la ciudad.
La historia de este trabajo ‘olvidado’ de Gaudí se remonta a 1884, cuando el artista recibió el encargo del político Eusebi Güell, su mecenas, para diseñar los jardines de la finca de 30.000 metros cuadrados que había adquirido pocos meses antes en la zona Diagonal. Para reformar los exteriores de la antigua masia de Can Feliu, Gaudí optó por la mitología, recreando la leyenda del jardín de las Hespérides.
Esta cuenta la historia de Heracles (o Hércules), quién fue capaz de robar unas manzanas doradas del huerto de la diosa Hera que, según las creencias, garantizaban la inmortalidad. Este lugar idílico y mágico estaba custodiado por un dragón, Ladón, que tras caer derrotado por el dios Atlas comenzó a derramar lágrimas de sangre. De cada lágrima, por cierto, nació un dragón. De ahí que Hércules y este animal sean los dos protagonistas de esta fuente realizada en la etapa más orientalista del escultor, y que está marcada por las influencias artísticas de regiones como Persia o Japón.
El responsable, en buena parte, de la recuperación de esta obra es el arquitecto Ignasi Serra, quien descubrió durante un proyecto de limpieza en los exteriores del palacio esta fuente oculta entre la vegetación. La fuente contaba con un banco curvado y una pica de piedra con el escudo de Catalunya, una columna central con un pedestal –vacío- y un surtidor con la morfología de un dragón de hierro forjado.
Todos los elementos de la fuente encontrados son originales, excepto el busto de Hércules. Existen fotografías antiguas que muestran un gran busto del dios sobre el pedestal, figura que no se halló durante el descubrimiento de Ignasi Serra. De esta manera, la imagen de Hércules es la más reciente de un conjunto escultórico sobrio que se integra con la naturaleza de los jardines del Palacio de Pedralbes y que desde 1984 vuelve a emanar agua tras muchos años de silencio.
Construcció molt senzilla formada per una petita paret on hi ha un tub molt curt del qual mana un petit rajolí que regalima fins a terra.
Està situada a l’esquerra de la llera del torrent del Bacallà, entre la font del Bacallà (Veure la font 070) i la carretera de l’Arrabassada.
