La pica ha estat excavada a la mateixa roca i a un costat hi té encastat un tub, que ara està trencat.
Està situada a la part alta del torrent de Fondenills, per sota del coll de Valldaura, a tocar del corriol però com que es tan petita passa desapercebuda.
Construcció de pedra vista formada pel frontal i un lateral que serveix de banc.
Al frontal hi queda una capelleta on hi havia una petita estàtua. A sota hi ha el tub de ferro, que no raja, i la pica que està enrunada.
Presenta un estat d’abandonament i sovint està coberta per la vegetació i passa desapercebuda.
Està situada per sota de la carretera Alta de les Roquetes.
La poca construcció que en queda està a la mateixa llera del torrent.
Es veu un tub de color groc mig colgat que baixa per la llera i queda encastat amb ciment a una roca d’on surt un tub de plàstic blau que fa de font.
Està situada al torrent de Sant Iscle, al camí de gran recorregut GR-92.
Construcció senzilla amb un frontal de totxo vist que forma una paret corba encastada al marge.
El tub d’alimentació està tallat i per tant no raja. Hi falta l’aixeta. La pica és tota d’una peça de pedra.
Està situada tocant al camí i a la part de darrere de Can Borrell.
Actualment està enrunada i al seu lloc hi ha un aiguaneix de minsa emanació d’aigua enmig de l’espessa vegetació.
Està situada molt a prop de la carretera de l’Observatori Fabra. Just a l’altre costat de la carretera hi ha la galeria de la font que està tancada per una porta de ferro.
Ha estat traslladada d’un altre lloc en fer la via del tren. Està construïda al terraplè que suporta la via del tren.
El tub està trencat i regalima.
Està situada a l’avinguda Riera de Sant Cugat, a Montcada i Reixac.
Recorregut a les excursions de grup: E25
Recorregut a l’excursió de recerca: R22
Segons Miquel Tormos, temps enrere era lloc de trobades fontaneres. Originalment la font era a l’altre costat de la via del tren. Enfilant-se al pedrís encara es pot veure on era. La Renfe la va canviar de lloc arran d’un desgraciat accident ferroviari, on un membre d’una colla fontanera va perdre la vida.
No albums or photos found matching your search criteria.
Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola de mes de gener de 2011 diu:
Aquesta font parla d’una aparició mariana, és a dir de la Verge. En aquest cas de la Verge de Lourdes. Tot va començar un 8 de novembre de l’any 1974. Una dona anomenada Pepita Pugés Baladas va escoltar una veu dintre seu que li deia que anés a un paratge anomenat “Can Cerdà”. Fins allà s’hi va apropar i damunt d’un arbre caigut (ara dins de l’ermita que es va construir) se li va aparèixer la Verge de Lourdes, i li va pregar que el dia 11 de cada mes anés a resar tres parts de Rosari. El dia 11 de novembre, tres dies després, va tornar al mateix lloc i va quedat en èxtasi. Eren les cinc i mitja de la tarda, i unes cinc persones van ser testimoni d’aquell fenomen. Al llarg de la seva vida, la Pepita va tenir vàries aparicions i en cadascuna d’elles hi havia un missatge de la Verge. Les raons per les quals va ser la protagonista d’aquestes aparicions? Potser per ser nascuda en una família de moral molt estricta, o potser per patir una greu malaltia de la columna vertebral – Mal de Pott- que la convertia en missatgera perfecta.
En un d’aquells missatges li va dir: ”El agua de Can Cerdà curarà el alma i el cuerpo, venid i bebed agua, limpiaos con ella y rezad. Vuestra alma quedará purificada”. L’11 de gener del 1975 un sacerdot beneeix la font (l’antiga). La verge va encomanar a la Pepita que hi fes una ermita. Durant molts anys, dalt de la font i a mà dreta va existir una petita capelleta amb la santa. A l’any 1999, el somni de Pepita i de tanta gent que creia en ella es va fer realitat, un mes de juliol es va començar a construir la capella i la font nova.
L’11 de gener del 2001 es beneeix la capella de la Mare de Déu de Lourdes pel bisbe auxiliar de Barcelona, monsenyor Carles Soler Perdigó amb l’assistència d’una gran multitud de gent.
A mà esquerra hi una planta potabilitzadora que puja l’aigua de l’antiga font. El dia 11 de cada mes s’hi apropa molta gent per beure l’aigua que té propietats, diuen miraculoses.
A la mateixa llera del Torrent de Sant Iscle hi ha un mur fet de totxo vist, a la part inferior de la qual hi surt un gran tub de ferro que mana un minso rajolí directament a la llera.
El dia 2 de febrer de 2011 el grup de Fonts dels Voluntaris del Parc de Collserola van fer arqueologia de la font antiga i van veure que és una font del tipus cisterna que acumula l’aigua en un gran dipòsit i l’aigua sortia per la part frontal amb una clau de pas per obtenir aigua quan es necessitava.
Normalment es troba tapada per l’espessa vegetació de la zona i costa de veure.
Els dies 28 d’abril i 26 de maig de 2024 es van fer dues jornades de recerca i desbrossament de la FONT TENEBROSA. Llegir més.
Construcció en forma de caseta encastada al marge, que a dins es transforma en una galeria d’uns 3 metres de fons i d’1,5 d’alçada.
A la part inferior de la paret del fons hi ha el tub d’on surt la minsa quantitat d’aigua que s’entolla abans d’anar al torrent.
El dia 3 de febrer de 2024 l’Associació Fes Fonts Fent Fonting, dins el programa “Col•laborem amb el Parc” del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, va condicionar la font. Llegir més.