La part frontal és d’obra de pedra vista amb la part superior acabada amb un arc semicircular. El tub és de ferro colat; raja poques vegades. Situada a uns 4 metres a l’esquerra de la llera del torrent de Can Gordi.
Uns metres aigües avall hi ha la font d’en Sert 2 (Veure la font 191).
El dia 1 de desembre de 2018 la nostra Associació Fes Fonts Fent Fonting la va rehabilitar. Vegeu el seu condicionament.
Recorregut de l’excursió de grup: E06.
Recorregut a l’excursió de recerca: R05.
Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola de mes de febrer de 2009 diu:
Imagineu-vos el plaer de gaudir d’una estona de tranquil•litat en un paratge ombrívol, envoltat d’arbres alts i d’una vegetació exuberant que a la primavera, ofereix un esclat de colors incomparable. Això és el que troba el visitant que arriba a la font d’en Sert, situada al torrent Prunells, prop de la font Groga, del viaducte de Ribes i de Can Puig. La font d’en Sert ha estat un punt de trobada tradicional dels excursionistes i passejants que volten per les muntanyes de Collserola. A més, la gran riquesa micològica del seu entorn, és a dir, els seus nombrosos bolets, atreuen encara a moltes persones que sovint no es recorden que es troben en un espai natural protegit.
Un espai únic
Com a moltes fonts del massís, la d’en Sert pateix també les conseqüències de la manca de precipitacions, per la qual cosa l’aigua raja amb força menys intensitat que ho feia al segle XIX i, fins i tot, ha minvat molt en altres ocasions.
En aquest indret acollidor, dominat per les ombres, es troba un dels boscos de ribera més singulars de Catalunya, format per plantes eurosiberianes com els gatells, els sanguinyols, les vidalbes i l’equiset o cua de cavall, entre altres.
El conjunt hidràulic està format per la mina i la font amb el tub i la pica.
La mina té una fondària d’uns 10 metres i sembla que està en bon estat. Tant les parets com el sostre són de pedra i ciment. Al fons hi ha un toll d’aigua que la séquia que forma la mina la condueix cap a la sortida.
Per la seva situació al mig del bosc i separada dels camins principals, és difícil de trobar.
Construcció senzilla formada per un frontal de pedra encastat al marge, d’on surt el doll que raja aigua abundant a una pica arran de terra.
La vegetació exuberant de l’entorn la faria difícil de veure si no fos per la neteja periòdica que li fan.
Formada per tres mines o galeries que s’endinsen a la muntanya.
La paret frontal, que és ampla i alta, ja que revesteix tot el marge, està recoberta d’una exuberant vegetació.
Tant la paret frontal com les mines estan construïdes de totxo vist. Aquestes són de grans dimensions tant pel que fa a la seva alçada com a la seva llargària.
De la seva base en surten unes canonades que deuen proveir alguna bassa de la zona.
A una de les parets hi ha la inscripció: FONT DE LAS SALAMANDRIAS 1828.
És de fàcil accés, ja que està tocant a la carretera que va de Can Puig a Can Medir.
Construcció formada per l’entrada i el frontal de la font al seu interior, ambdós d’obra de totxo vist.
L’entrada està formada per un arc de mitja volta que dóna accés a un petit recinte on hi ha el doll.
Construcció formada per l’entrada i el frontal de la font, ambdós d’obra de totxo vist.
L’entrada està formada per un arc de mitja volta que dóna accés a un petit recinte on hi ha el doll.
De la paret frontal en surt el tub que raja aigua abundant a la bassa a nivell de terra.
Està situada a prop de Can Barba, tocant a la llera del torrent, en una zona d’ombra sota uns grans plàtans. A prop hi ha dos embassaments que abans recollien l’aigua de la font.
Construcció moderna de pedra vista on, a la part superior dreta, hi ha unes incrustacions de mosaic.
A la part frontal hi destaquen les quatre aixetes amb polsador que manen abundant aigua tractada, que cau a una gran bassa.
Està situada a la mateixa plaça de l’ermita de sant Medir.
Recorregut en les excursions de grup: E06, E09, E22, E23
Recorregut a l’excursió de recerca: R24
L’Aplec de Sant Medir és una trobada de caire festiu i gastronòmic que cada any es celebra, els dies 2 de març a la nit i sobretot el 3 de març, a l’ermita de Sant Medir.
Situada al bell mig de la Serra de Collserola, a l’anomenada Vall de Gausac o Vall de Sant Medir, l’ermita és envoltada per dues fonts, la de Sant Medir, al costat d’un arbre monumental, i la «del Manyu», més recent i situada al camí que ve des de Barcelona. Ambdues fonts, i la riera que en surt, coneguda per la Riera de Sant Medir, haurien tingut un protagonisme original en la celebració, sobretot si tenim en compte que meder significa, en llengua ibèrica, «riu».
Qui sap doncs, si la festa es remunta a temps precristians, com un aplec primaveral situat a redós d’aquesta riera, anomenada de Sant Medir, ben propera a Sant Cugat. És més que probable que els nostres avantpassats anessin aquest dia a aquest indret, la confluència de dos cabals d’aigua (un indret sagrat segons la religiositat arcaica) per celebrar-hi una trobada. Qui sap, també, si la trobada era per fer una ofrena a les divinitats de l’aigua, potser per demanar-los pluja o per agrair-los l’aigua que brolla d’aquestes fonts, fonamental per a la subsistència d’aquells temps. Tot això forma part de les suposicions, perquè, evidentment, no en tenim cap rastre escrit. El cristianisme substituí les divinitats pel Sant Medir, deixant constància de la referència al riu, canvià els ritus, però no pogué variar el fet de trobar-se, aquest dia en aquest indret, al bell mig de Collserola.
Els dies 3 de febrer, 3 de març i 2 de juny de 2018, la nostra Associació Fes Fonts Fent Fonting hi va fer una tasca de condicionament i d’arqueologia. Llegiu més.
Construcció senzilla amb un frontal de totxo vist que forma una paret corba encastada al marge.
El tub d’alimentació està tallat i per tant no raja. Hi falta l’aixeta. La pica és tota d’una peça de pedra.
Està situada tocant al camí i a la part de darrere de Can Borrell.