Descripció:
Desapareguda en fer el camí d’accés. El mapa de l’Alpina la dibuixa prop de Can Montmany.
Coordenades de la zona buscada: 41.4511379ºN 2.0336469ºE
Recorregut a l’excursió de recerca: R09
Descripció:
Desapareguda en fer el camí d’accés. El mapa de l’Alpina la dibuixa prop de Can Montmany.
Coordenades de la zona buscada: 41.4511379ºN 2.0336469ºE
Recorregut a l’excursió de recerca: R09
Descripció:
Construcció original formada per un dipòsit i decantador de parets arrebossades a la part inferior del qual hi arriba una font i per la part superior hi arriba una canonada que ve de la llera del torrent i que ara està trencada.
Per l’altre costat, el d’aigües avall, hi surt una canonada que portava l’aigua als horts de la masia.
A pocs metres també hi ha dues basses molt grans.
Està situada a la mateixa llera del Torrent de Sant Iscle en un punt de difícil accés.
Coordenades: 41.4610778ºN 2.1517469ºE
El dia 4 de maig de 2019 la nostra Associació Fes Fonts Fent Fonting en va fer la neteja. Vegeu l’explicació.
Recorregut a les excursions de grup: E11, E21
Recorregut a l’excursió de recerca: R20
Descripció:
Construcció senzilla de pedra arrebossada encastada al marge. Està formada per un frontal que dóna forma a la font i una bassa molt treballada, ambdós sobre una plataforma de ciment. El tub està trencat però del seu lloc en regalima l’aigua.
Està situada a prop del carrer de la Santísima Trinitat del Mont.
Coordenades: 41.4113980ºN 2.1175168ºE
Recorregut a les excursions de grup: E03
Recorregut a l’excursió de recerca: R19
Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola de mes de novembre de 2009 diu:
Fa anys hi havia bancs pel descans de qui s’apropava i va ser l’escenari habitual de moltes fontades. Hem de saber que aquesta tradició era molt estesa a moltes fonts de Collserola. Era el dia en que la gent aprofitava la jornada de festa per passar una estona a la muntanya i berenaven tots plegats al voltant d’una font.
Montse B. Ens ha cedit una valuosa foto de l’àlbum familiar. S’observa què el 1949 no hi havia bosc als voltants de la font i que era una àrea adient per fer fontades.
Descripció:
A la mateixa llera del Torrent de Sant Iscle hi ha un mur fet de totxo vist, a la part inferior de la qual hi surt un gran tub de ferro que mana un minso rajolí directament a la llera.
Coordenades: 41.4585899ºN 2.1518500ºE
(Fotos del 03.11.2007)
Recorregut a l’excursió de grup: E08, E11, E21
Recorregut a l’excursió de recerca: R20
Descripció:
Construcció de grans dimensions formada per un gran dipòsit mig soterrat de planta rectangular i amb coberta de volta.
A mitjana alçada d’una de les parets laterals del dipòsit hi ha un forat on devia estar el tub per on sobreeixia l’aigua.
Està a prop del km 2 de la carretera de l’Arrabassada.
Coordenades: 41.4277569ºN 2.1265029ºE
El dia 2 de febrer de 2011 el grup de Fonts dels Voluntaris del Parc de Collserola van fer arqueologia de la font antiga i van veure que és una font del tipus cisterna que acumula l’aigua en un gran dipòsit i l’aigua sortia per la part frontal amb una clau de pas per obtenir aigua quan es necessitava.
Normalment es troba tapada per l’espessa vegetació de la zona i costa de veure.
Els dies 28 d’abril i 26 de maig de 2024 es van fer dues jornades de recerca i desbrossament de la FONT TENEBROSA. Llegir més.
Recorregut en les excursions de grup: E04.
Recorregut a l’excursió de recerca: R19.
Descripció:
Construcció en forma de caseta encastada al marge, que a dins es transforma en una galeria d’uns 3 metres de fons i d’1,5 d’alçada.
A la part inferior de la paret del fons hi ha el tub d’on surt la minsa quantitat d’aigua que s’entolla abans d’anar al torrent.
El dia 3 de febrer de 2024 l’Associació Fes Fonts Fent Fonting, dins el programa “Col•laborem amb el Parc” del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, va condicionar la font. Llegir més.
Està situada al torrent de les Tres Serres.
Coordenades: 41.4323650ºN 2.0668368ºE
Situada prop de la font del Bon Pastor (Font 20)
Recorregut a les excursions de grup: E13, E19
Recorregut a l’excursió de recerca: R02
Descripció:
Als anys 60 aquesta font manava a l’interior d’un pou que bombava aigua per a la creixent urbanització Sol i Aire. Després s’hi va construir l’actual estació de bombeig que ara està en desús.
Està situada a la urbanització Sol i Aire, a pocs metres a l’esquerra de la llera del torrent de les Monelles, en una zona molt emboscada.
Coordenades: 41.4451589ºN 2.1093859ºE
(Fotos del 14.01.2012).
Recorregut a l’excursió de recerca: R16
Descripció:
Construcció recent feta de totxo vist i de formes senzilles.
Del frontal en surt un tub metàl·lic que té la forma d’un cap de gos, del qual mana un bon raig d’aigua a una pica molt gran.
Està situada en una zona enjardinada davat del número 79 del carrer Enginyeria, a l’altre costat de la font de l’Avi (Font 153).
Coordenades: 41.4179489ºN 2.1320469ºE
(Fotos del 25.05.2008)
Recorregut a les excursions de grup: E10
Recorregut a l’excursió de recerca: R19
Dissenyada per Antoni Gaudí. Construcció molt elaborada formada per un frontal corvat en forma de semicercle, fet de pedra vista amb un gran banc de pedra encastat. A la part superior del frontal hi ha un pilar amb una escultura.
Del mig del frontal en surt un tub molt llarg tot ell adornat amb diverses peces de ferro forjat. El tub acaba amb la figura del cap d’un drag, d’on brolla un gran cabdal d’aigua, de les més abundants de Collserola.
La pica també és molt gran i té una forma original.
Està situada als jardins del Palau de Pedralbes de Barcelona.
Coordenades: 41.3877089ºN 2.1170190ºE
(Fotos del 29.6.2008)
Recorregut a les excursions de grup: E05
Recorregut a l’excursió de recerca: R01
Història de la seva trobada. La Vanguàrdia del 2/12/2016:
El conjunto escultórico permaneció oculto durante años en los jardines del Palacio de Pedralbes
El templo Expiatorio de la Sagrada Familia, la Casa Batlló, el Parque Güell, la Casa Milà… La obra de Antoni Gaudí es mundialmente conocida. Su legado se mantiene más vivo que nunca y un siglo después el catalán es capaz de atraer a millones de personas que se agolpan a las puertas de estos –y otros edificios- para deleitarse con su talentoso estilo modernista. El legado de Gaudí es amplio, con grandes obras que le encumbraron y otras más desconocidas que sorprenden a quienes las descubren por primera vez. ¿Es este el caso de la fuente de Hércules del Palau Reial de Pedralbes?
Se trata, seguramente, de una de las obras más secretas de Antoni Gaudí. Tanto, que durante muchos años fue ignorada, permaneciendo oculta tras la vegetación del lugar para aquellos que trabajaron durante buena parte del siglo XX en el mantenimiento del palacio. Hasta 1984: desde entonces, la fuente de Hércules, o de Gaudí, puede visitarse, restaurada y funcionando, en los jardines de este rincón emblemático de la ciudad.
La historia de este trabajo ‘olvidado’ de Gaudí se remonta a 1884, cuando el artista recibió el encargo del político Eusebi Güell, su mecenas, para diseñar los jardines de la finca de 30.000 metros cuadrados que había adquirido pocos meses antes en la zona Diagonal. Para reformar los exteriores de la antigua masia de Can Feliu, Gaudí optó por la mitología, recreando la leyenda del jardín de las Hespérides.
Esta cuenta la historia de Heracles (o Hércules), quién fue capaz de robar unas manzanas doradas del huerto de la diosa Hera que, según las creencias, garantizaban la inmortalidad. Este lugar idílico y mágico estaba custodiado por un dragón, Ladón, que tras caer derrotado por el dios Atlas comenzó a derramar lágrimas de sangre. De cada lágrima, por cierto, nació un dragón. De ahí que Hércules y este animal sean los dos protagonistas de esta fuente realizada en la etapa más orientalista del escultor, y que está marcada por las influencias artísticas de regiones como Persia o Japón.
El responsable, en buena parte, de la recuperación de esta obra es el arquitecto Ignasi Serra, quien descubrió durante un proyecto de limpieza en los exteriores del palacio esta fuente oculta entre la vegetación. La fuente contaba con un banco curvado y una pica de piedra con el escudo de Catalunya, una columna central con un pedestal –vacío- y un surtidor con la morfología de un dragón de hierro forjado.
Todos los elementos de la fuente encontrados son originales, excepto el busto de Hércules. Existen fotografías antiguas que muestran un gran busto del dios sobre el pedestal, figura que no se halló durante el descubrimiento de Ignasi Serra. De esta manera, la imagen de Hércules es la más reciente de un conjunto escultórico sobrio que se integra con la naturaleza de los jardines del Palacio de Pedralbes y que desde 1984 vuelve a emanar agua tras muchos años de silencio.
Descripció:
Està situada a l’interior d’una caseta de notables dimensions, encastada al marge. De la paret del fons en surt el bec de la font, que actualment no raja.
És a l’interior d’una propietat particular i a pocs metres de la font del Marxant 1 (049).
Està situada al torrent de Can Ribes.
Coordenades: 41.4178450ºN 2.0292279ºE
(Fotos del 16.08.2008)
Recorregut a l’excursió de recerca: R10