Conjunt format per dues deus separades uns dos metres, entre les quals hi ha uns esglaons; ambdues deus estan encastades al marge i una d’elles té una pica al nivell del terra.
Un tub és d’acer i l’altre de plàstic; els dos ragen.
Està situada a la llera del torrent de la Salamandra.
Construcció de totxo i de pedra encastada al marge. De la placa frontal surten dos tubs, que ragen poquet dins de la pica semicircular.
Està situada en el tram del sender GR-92 que va de la carretera que puja al Tibidabo des de la Rabassada i el coll de la Vinassa a sota d’un gran plàtan.
La rehabilitació feta durant 2014 ha millorat molt el seu aspecte i el del seu entorn.
Durant el mes de desembre de 2017, la nostra associació Fes Fonts Fent Fonting, ha fet una gran neteja del camí d’accés i el condicionament de la font. Veure el seu condicionament.
El dia 21 de novembre de 2024 veien que hi han fet un banc de pedra i un mosaic al respatller que representa una salamandra. Ens diuen que ja fa mesos que hi són.
Recorregut en les excursions de grup: E04, E11, E18, E20
El frontal és ample i alt, format per una paret de pedra vista que suporta un arc de totxo. El terra està empedrat i la paret de la dreta també és de pedra vista. A l’esquerra, hi ha un banc fet d’obra i acabat de trossos de mosaic blanc. El tub d’inox. raja aigua abundant a la bassa del nivell de terra.
L’aigua prové de la mina, la major part de la qual va al viver adjunt.
Està situada tocant al camí del Passeig de les Aigües davant de l’entrada als jardins del viver de Can Borni.
Ha estat reconstruïda durant el mes de maig de 2008. És una construcció molt sòbria formada per un frontal, d’on surt el tub que raja, i per una gran bassa, també de totxo vist.
Està situada a tocar del camí de gran recorregut GR-92.
Construcció de formigó de grans dimensions formada per una plataforma de base circular i un frontal alt i simètric d’escales pels dos costats amb baranes metàl•liques.
Està situada a prop del Centre d’Informació del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.
Gran construcció amb el frontal de totxo i el lateral dret de pedra vista. S’accedia a la font per unes escales que baixaven. Actualment aquesta part està tapiada i no es veuen ni el tub ni la bassa.
Està situada a prop del Centre d’Informació del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.
Recorregut en les excursions de grup: E04, E11, E12, E14
Recorregut a l’excursió de recerca: R03
A la pàgina 372 del llibre “Vallvidrera a través dels segles”. (Eugeni Casanova i Solanes. Agost 2018) poden llegir:
A la vora de la font Vella, hi ha, a l’ombra de dos roures centenaris, una taula monumental de pedra d’una sola peça, anomenada dels Set Bisbes, diuen que en record dels prelats que van visitar mossèn Cinto Verdaguer.
El frontal, encastat entre dos murals de pedra, està format per unes tires de totxos i una xapa metàl•lica que li donen una forma esvelta. L’aigua, que està tractada, surt abundant per una aixeta de bronze amb polsador.
Està situada a prop del Centre d’Informació del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.
Segons Miquel Tormos, la font està desapareguda, ja que ara és un immoble de pisos al carrer Josep Maria Jujol al costat d’una escala que duu al carrer Maduixer. Aquesta font havia estat un jardí poblat de frondosos arbres i quantitat de flors i era una de les més visitades pels barcelonins. A l’aigua li trobaven valors medicinals. Hi havia una planta embotelladora on s’envasava per vendre-la a la ciutat.
A principis de l’any 2000 es va procedir a la neteja del bosc dels voltants de la font tot talant arbres i fent malbé tot l’entorn. Poc temps després es va fundar l’Associació de veïns i amics de la font de Vall-Par.
http://perso.wanadoo.es/vallpar/index.htm
A la seva pàgina web es troba un follet explicatiu de l’activitat portada a terme a la deu de Vall-Par des dels anys 20.
En pocs anys es va urbanitzar tot al voltant de la font.
Construcció de totxo que sembla una caseta encastada a la muntanya. Al costat dret hi ha un banc de formigó d’uns 25 metres. A la part frontal una aixeta metàl•lica amb temporitzador que raja abundant aigua tractada. Situada en un espai molt ample al mig del qual hi ha un safareig antic.
Està situada a prop del Centre d’Informació del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.
Recorregut en les excursions de grup: E04, E11, E12, E14
Recorregut a l’excursió de recerca: R03
A la pàgina 372 del llibre “Vallvidrera a través dels segles”. (Eugeni Casanova i Solanes. Agost 2018) poden llegir:
El projecte de Vil·la Joana va incloure l’enjardinament i detalls ornamentals pels contorns de la casa, es van construir senders i escales … Ramon Miralles (el propietari) va posar a quatre fonts pròximes a la torre els noms dels fills: Joana, Rosita, Vicenta i Sant Ramon.
Les abundants pluges del desembre de 2019 van arrossegar molta terra i va tapar la font i així ho hem fet saber al Parc. Llegiu més.
Recorregut en les excursions de grup: E01,E13
Recorregut a l’excursió de recerca: R02
A la pàgina 29 del llibre “Vallvidrera a través dels segles”. (Eugeni Casanova i Solanes. Agost 2018) poden llegir:
El 1313 consta ja en nom de Guillem Gombal, conegut encara avui per mas Guimbau, no per l’existència de cap casa, sinó per la d’una font que conserva el dit nom de mas Guimbat, quina aigua és fort volguda per molta gent fins de Barcelona.
I a la pàgina 387 podem llegir:
… en l’última epidèmia tífica de Barcelona, l’any passat de 1914, en què era una professó feta i seguida de gent a buscar aigua en la dita font del Mas Guimbau, per a portar-la a Barcelona …
Segons Miquel Tormos, l’aigua és considerada de les millors de la contrada amb resultats terapèutics.
Antigament havia estat una planta embotelladora.
Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola del mes d’octubre de 2006 diu:
Aquest indret, a prop de la font del Berenador, va ser molt concorregut al segle XIX, quan les seves aigües adquiriren la fama de guarir les malalties del fetge i de l’estómac. Les seves virtuts fins i tot van ser objecte de poemes i cançons, com el que deia:
A la font de Mas Guimbau
Molts hi troben benestar,
Perquè són bones pel fetge
I altres mals solen curar.
De fet a la fi d’aquell segle era molt popular el ruquet amb el qual l’aiguader portava garrafes plenes d’aigua de la font fins als domicilis dels seus clients a la ciutat.
Una segona oportunitat:
La prolongació del ferrocarril cap a la població de Sant Cugat (1917) va permetre que els barcelonins poguessin gaudir, a partir de l’estació de les Planes, d’un dia d’esbarjo a la font del Mas Guimbau. Malgrat això, l’abandonament va fer que, al llarg del segle XX, aquesta deu gairebé desaparegués. Gràcies a l’esforç dels veïns, ha estat recuperada.
