No trobada. El mapa de l’Alpina la dibuixa al torrent que passa per la font del Mas Gimbau, prop de l’autopista entre les estacions de Les Planes i el Baixador de Vallvidrera. Al punt indicat hi ha una caseta i al seu interior un pou.
Construcció austera de totxo arrebossat amb la inscripció de la font i la data en que va ser reformada, el 1925.
Durant el 2008 ha estat recuperada tota l’àrea de la font i presenta un aspecte molt acollidor. A la terrassa superior hi ha el pou, amb la seva maquinària, i a una terrassa inferior hi ha la font i la bassa safareig.
Com que la font cau enclotada, les quatre escales ens permeten accedir al tub de coure, i a la pica. El tub raja poc i l’aigua es conduïda a la bassa safareig.
Alçada en metres: 210
Recorregut en les excursions de grup: E01, E07, E13.
Recorregut a l’excursió de recerca: R02
Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola de mes de setembre de 2006 diu:
La font de Can Castellví era considerada una de les millors de la serra… De fet un refrany popular deia: “Omple més que un got de vi, l’aigua de Can Castellví”. Va ser el lloc escollit els diumenges per moltes famílies barcelonines que volien gaudir d’un dia d’esbarjo. De fet l’any 1876 aquesta font fou l’escenari d’un banquet d’homenatge a un dels inventors més incompresos a la seva època, Narcís Monturiol, que havia construït el primer submarí.
Construcció senzilla formada per una paret de pedra vista encastada al marge que fa de frontal d’on surt el tub, que raja poques vegades.
No té pica i al seu lloc hi ha un toll d’aigua que fa de pica. L’aigua que vessa, va a una bassa gran de 5×4 metres que està ple de terra i de pedres, en mal estat de conservació.
Construcció moderna i de formes simples, formada per dues parets molt grans de pedra vista que s’ajunten en angle recte. Una de les parets fa de frontal on hi ha el tub i a sota, a nivell de terra hi ha la pica.
Està situada a tocar del restaurant berenador «Pinya 2», el qual està a poca distància de l’estació dels FGC, Baixador de Vallvidrera.
Recorregut a l’excursió de grup: E07
Recorregut a l’excursió de recerca: R08
Dany Álvarez a la revista Guiaparcollserola del mes de març de 2010 diu:
Aquesta font es troba dins l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, espai creat durant els anys 1988-93. Aquest és un lloc tranquil per passejar, del tot acollidor i molt visitat els caps de setmana. Hi trobem un restaurant, un aparcament, taules de fusta per fer pícnic, una gran esplanada amb moltes possibilitats d’esbarjo: on poder jugar, córrer i saltar.
És una font que quasi sempre porta aigua, penseu que de vegades s’inunda la bassa quasi rectangular on cau l’aigua.
Abans aquest lloc era una antiga teuleria i durant els anys 60 es varen construir unes casetes (poblado se’n deia abans) per als treballadors de les primeres obres dels túnels de Vallvidrera. Aquest espai se’l coneixia per “Poblado de Santa Bárbara”, el qual li va donar nom a la font.
A la pàgina 363 del llibre “Vallvidrera a través dels segles”. (Eugeni Casanova i Solanes. Agost 2018) poden llegir quan parla d’un veí de la zona:
… quan van fer la primera galeria de prospecció del túnel, van portar miners d’Astúries i els van instal·lar en un poblat, al qual li van dir Santa Bàrbara …
Construcció formada per una gran galeria d’uns 30 metres, revestida de totxo vist, que condueix l’aigua a un dipòsit soterrat que hi ha a l’exterior.
(Fotos del 05.02.2006)
Baixant unes escales accedim a la façana de la font que és gran i amb acabat de totxo vist. Una porta de ferro ens permet accedir a l’interior d’una galeria, també de totxo vist, de grans dimensions tant per la fondària com per l’alçada.
Per la galeria baixa una séquia fins a l’aixeta que trobem a l’entrada. Està seca.
Està situada en una zona molt ombrívola i prop de la planta on s’hi embotellava l’aigua (Agua Sterling).
Recorregut en les excursions de grup: E07, E24, E27
Recorregut a l’excursió de recerca: R02
A la pàgina 387 del llibre “Vallvidrera a través dels segles”. (Eugeni Casanova i Solanes. Agost 2018) poden llegir el que diu un veí de la zona:
A Can Pasqual, també n’embotellaven d’aigua, que es deia Sterling, era radio-activa (la garrafa de vuit litres es venia a dues pessetes). Penso que ells baixaven a vendre en direcció Llobregat.