Petita construcció en forma de caseta, construïda amb totxo vist, amb una porta de ferro a l’interior de la qual hi ha una mina i unes canonades que porten l’aigua a uns dipòsits molt grans que hi ha uns metres més avall i que reguen els horts propers.
Està situada a prop de la llera del torrent de Can Biosca.
De la font en queda la mina. La pica i el tub segurament estan enterrats per la terra acumulada per les pluges durant els anys.
Per la part inferior surt una canonada que mana aigua a un gran dipòsit situat uns 100 metres aigües avall i que s’aprofita per regar l’hort.
Petita construcció en forma de caseta, construïda amb totxo vist i encastada a un marge del torrent.
Situada a la llera del torrent de Can Biosca en un zona de difícil accés.
Encara que hi ha un tub i ara no raja, la font s’ha convertit en un aiguaneix entre les predres situat a la mateixa llera del torrent de la font del Rector. Tal com està de trepitjada la vegetació propera a la font, sembla que és bastant freqüentada.
Uns metres més amunt, a la mateixa llera hi ha una altra font, la Font SEAS 1 (Veure la Font 121).
La part que es conserva està enclotada al marge del camí i està formada per les quatre parets d’obra vista i part de la volta que cobria la font. No es conserva el tub. La bassa és molt gran.
El 1975 se cedeix gairebé la totalitat dels terrenys de titularitat municipal al Ministeri d’Educació per a la construcció d’un institut de batxillerat. El curs 1978-79 s’inicien les classes.
La font, entre les pluges i les obres, primer de l’institut i després del col·lector de canalització de la riera, acaba soterrada.
L’ant 1992, amb motiu de la construcció d’un nou col·lector d’aigües residuals a la riera de Sant Just, en fer l’excavació de la rasa per al pas dels tubs, aparegueren a la llum durant unes poques hores les restes d’aquesta Font. Des de llavors, continua colgada. Les seves aigües, però, continuen brollant, …
A la riera, al costat de l’Institut de Batxillerat, encara es conserven uns grans plataners que en el seu temps, emmarcaven la font. Aquesta es troba darrera seu, totalment colgada, a cosa d’uns quatre metres de fondària.
La mina encara brolla, i les seves aigües van a parar al col·lector de la riera a través d’un esvoranc situat al sector terminal del darrer afluent per l’esquerra de l’esmentat col·lector.
L’aigua prové d’una mina d’uns 165 metres de longitud.
La font deu estar perduda i ara en queda una galeria excavada a la muntanya i sense recobriment interior, la qual porta una minsa quantitat d’aigua a un pou proper que deu abastar part de les necessitats de la masia. Molt a prop hi ha una gran bassa.
Està situada a prop de la masia de Can Baró i pocs metres de la llera del torrent de la font del Ferro.
És un aiguaneix que mana molt poca aigua. El petit corriol que forma l’aigua té el color groguenc propi de les sals de ferro que porta la terra.
Aquesta és una font ferruginosa o rovellada on l’aigua ha passat per pissarres negres o altres roques amb sulfurs que al rajar deixen els dipòsits groguencs.
Està situada a prop de la plaça Mireia, al principi del torrent de la font del Ferro.
De la font en queda la mina. La pica i el tub segurament estan enterrats per la terra acumulada per les pluges durant els anys.
La construcció està en bon estat. La part exterior està formada per dos laterals de pedra vista que la protegeixen dels marges. La part interior està molt ben construïda i dóna la sensació de gran solidesa.
Per la part inferior surt una canonada, ara trencada, que devia conduir l’aigua a algun dipòsit més avall.
Està situada a la llera d’un torrent a prop de la masia de Can Coscoll, en una zona molt emboscada i de difícil accés.
