Descripció:

Construcció en forma de caseta i amb la coberta de volta, ambdós de totxo vist.
D’una de les parets de l’interior en surt el tub de ferro que mana aigua abundant.

Coordenades: 41.4095600N 2.0939699E

Durant el 2008 ha estat recuperada tota l’àrea de la font i presenta un aspecte molt acollidor.

Recorregut en les excursions de grup: E07, E12
Recorregut a l’excursió de recerca: R08

A la pàgina 68 del llibre “Vallvidrera a través dels segles”. (Eugeni Casanova i Solanes. Agost 2018) poden llegir:

… cap al 1948 se n’omplien garrafes de vuit litres: ”L’aigua de Can Llevallol és molt bona, sense gens de calç, i molts excursionistes hi anaven a fer fontades”.

… s’usava una mena de telefèric per pujar les garrafes de la font al mas …

Segons Miquel Tormos, anys enrere l’aigua era venuda en ampolles. La planta embotelladora és al costat de la masia de Can Llevallol.

Vídeo del dia 11 de juliol de 2016:

Vídeo del dia 12 de març de 2025:

Descripció:

Antigament era una font; ara el que en queda és una senzilla construcció formada per un frontal al costat del marge, on hi havia la font. Encara es conserva la pica.
Està situada sobre el camí de Can Balasc, on hi ha la bassa d’incendis. La bassa per helicòpters està per sota el camí i per sobre hi ha una tanca que rodeja una petita bassa i a l’extrem sud d’aquesta tanca encara es veu l’antiga sortida de la font amb la pica.

Coordenades: 41.4289979ºN 2.0817260ºE

(Fotos del 16.07.2011)

Recorregut a l’excursió de recerca: R07

Descripció:

Construcció moderna formada per un gran frontal pintat de verd on hi ha sis aixetes que donen aigua tractada.
La bassa és molt gran i acabada amb pedra vista.
Està situada a l’interior del berenador de Les Planes, a prop de l’estació dels FGC de Les Planes.
Al anys 60 hi havia dos fonts naturals que van desaparèixer al ampliar el berenador.

Coordenades: 41.4279640ºN 2.0885440ºE

(Fotos del 22.01.2007)

Recorregut a l’excursió de recerca: R02

Descripció:

Gran construcció formada per una entrada en forma de volta.
L’entrada té un terra enrajolat d’uns 5×5 metres amb dos seients laterals i una alçada de la volta d’uns 4 metres.
A la part de la font hi ha una aixeta amb polsador, que no raja, la bassa i una pica per abeurar els animals.
Una porta de ferro amb cadenat tanca l’accés a la mina interior.
Està situada al torrent de Can Parellada a tocar de la Torre de Santa Margarida i l’entrada sembla l’accés a una cova.

Coordenades: 41.4065479ºN 2.0717760ºE

Recorregut en les excursions de grup: E03, E05
Recorregut a l’excursió de recerca: R13

Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola de mes de novembre de 2006 diu:
La història de la font està lligada a la de l’església romànica de Santa Maria, la qual, segons els documents conservats, ja existia al segle XII. Més tard, es construí el monestir femení de Santa Margarida de Valldoncella, que va ser ocupat per les monges  del Cister. Aquest cenobi va tenir una existència molt curta, ja que la seva llunyania de la ciutat feia que fos una presa fàcil de tota mena d’atacs a la guerra civil catalana, que van fer que les monges finalment l’abandonessin.
L’antiga església de Santa Maria, molt reformada i usada més tard com a magatzem, conserva el seu absis quadrat, on s’obrien tres finestres de doble biaix, i les restes de la nau, que va ser coberta parcialment amb volta per bastir un oratori per les monges. Les parets laterals van ser modificades als segles XVII i XVIII, quan hi funcionava allà una premsa de vi.
Al costat de la torre hi ha la font, situada dins d’una mina, que subministrava aigua a les monges. Aquest lloc es troba enmig d’un paratge que bé val la visita, i tot i que ha estat condicionat no fa gaire, pateix constantment l’acció dels vàndals.

Descripció:

Construcció molt rudimentària formada per una petita paret encastada al marge, d’on surt el tub que raja aigua abundant.

Després de les pluges sovint s’enruna, queda colgada i sembla un aiguaneix.

Situada a prop del carrer del camí dels Verns, a un costat de la llera del torrent d’en Castellví de les Planes.

Coordenades:  41.4251959ºN 2.0857058ºE

Llegiu més.

A la pàgina 32 del llibre “Vallvidrera a través dels segles”. (Eugeni Casanova i Solanes. Agost 2018) fa constar que el 1899 ja es té constància escrita de l’existència de la font.

Les abundants pluges del desembre de 2019 van arrossegar molta terra i va tapar la font i ara l’aigua de la font surt per una canonada de gran diàmetre uns metres més avall.

Recorregut a les excursions de grup: E13

Recorregut a l’excursió de recerca: R02

Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola de mes de juliol de 2013 diu “La Font dels Verns està formada per una petita paret de pedra d’on surt un tub llarg de ferro al nivell del terra, d’on raja una aigua excel•lent i bastant fresqueta. Com veieu, sembla un aiguaneix doncs està molt baixeta la qual cosa desapareix com si fos per art de màgia quan hi ha esllavissades. L’aigua prové del torrent d’en Castellví i està envoltada d’heures, falgueres i molses, i es clar d’uns altius verns. Es interessant observar el lloc on es troba, un verd brillant regna amb ombres i raig de sol lluents…”

Descripció:

Construcció de pedra vista amb cinc escales, de planta semicircular, que permeten accedir a la font.

El frontal té una curvatura convexa i pels dos costats s’integra amb les escales formant un conjunt homogeni.

Del tub, que és de ferro galvanitzat i que té una femella roscada, en surt un filet d’aigua.

Està situada a la plaça de la font de Roure al mig d’una zona de jardí formant un conjunt molt endreçat.

Coordenades: 41.4289289ºN 2.1290770ºE

Uns metres més amunt hi una zona de taules i bancs per descansar.

Recorregut en les excursions de grup: E04

Recorregut a l’excursió de recerca: R19

………………………………………………………

Dany Álvarez a la revista Guiaparcollserola del mes de setembre de 2010 diu:

L’entorn és força agradable i tranquil, hi ha un petit parc infantil per la canalla i més amunt una zona habilitada amb taules. En resum podem dir que bé val fer-hi una visita.

A l’Atles de l’aigua d’Horta-Guinardó. Revista El Pou de juny de 2019, llegim:

La font del Roure d’ara no es deu assemblar a la d’altres temps. Va ser arranjada pel Col·lectiu Agudells de Sant Genís, el 1986.

Abans la font estava situada al final del fondal i alguns veïns recorden venir  buscar aigua a la font que li deien la mina. Segons plànols del segle XIX situen aquesta font a l’inici del torrent de Sant Genís i l’anomenen font de San Jerónimo per estar a pocs metres del monestir homònim a la carretera de la Rabassada. Amb tota seguretat era una de les fonts que subministraven aigua al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron fundat el 1393 per la reina Violant de Bar.

Descripció:

Construcció de notables dimensions amb acabats de pedra vista llisa, formada per un gran frontal semicobert per un arc de volta, base de pedra i un gran banc a un lateral.
Del frontal en surten dos dolls que donen abundant aigua a una pica gran.
És de fàcil accés per unes escales o per una rampa.

Està situada al carrer de la Font del Mont, a prop de la Carretera de les Aigües.

Coordenades:  41.4138879ºN 2.1113570ºE

(Fotos del 02.06.2007)

Alçada en metres: 285
Recorregut a les excursions de grup: E03
Recorregut a l’excursió de recerca: R19

Descripció:

Construcció petita i ara derruïda i mal conservada.
Surt un filet d’aigua per sota les pedres.

Està situada a prop de la Cerretera de les Aigües.

Coordenades:  41.4161480ºN 2.1200279ºE

(Fotos del 02.06.2007)

Alçada en metres: 280
Recorregut a l’excursió de recerca: R19

Descripció:

Construcció moderna amb el frontal i la pica recoberts de pedra negra.
Està situada al parc de la Font del Racó i l’aigua és de xarxa.

Coordenades:  41.4159130ºN 2.1303400ºE

(Foto del 02.06.2007)

Alçada en metres: 190
Recorregut a l’excursió de recerca: R19