Ha estat reconstruïda durant el mes de maig de 2008. És una construcció molt sòbria formada per un frontal, d’on surt el tub que raja, i per una gran bassa, també de totxo vist.
Està situada a tocar del camí de gran recorregut GR-92.
Construcció de formigó de grans dimensions formada per una plataforma de base circular i un frontal alt i simètric d’escales pels dos costats amb baranes metàl•liques.
Està situada a prop del Centre d’Informació del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.
El frontal, encastat entre dos murals de pedra, està format per unes tires de totxos i una xapa metàl•lica que li donen una forma esvelta. L’aigua, que està tractada, surt abundant per una aixeta de bronze amb polsador.
Està situada a prop del Centre d’Informació del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.
Construcció de totxo que sembla una caseta encastada a la muntanya. Al costat dret hi ha un banc de formigó d’uns 25 metres. A la part frontal una aixeta metàl•lica amb temporitzador que raja abundant aigua tractada. Situada en un espai molt ample al mig del qual hi ha un safareig antic.
Està situada a prop del Centre d’Informació del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.
Recorregut en les excursions de grup: E04, E11, E12, E14
Recorregut a l’excursió de recerca: R03
A la pàgina 372 del llibre “Vallvidrera a través dels segles”. (Eugeni Casanova i Solanes. Agost 2018) poden llegir:
El projecte de Vil·la Joana va incloure l’enjardinament i detalls ornamentals pels contorns de la casa, es van construir senders i escales … Ramon Miralles (el propietari) va posar a quatre fonts pròximes a la torre els noms dels fills: Joana, Rosita, Vicenta i Sant Ramon.
Les abundants pluges del desembre de 2019 van arrossegar molta terra i va tapar la font i així ho hem fet saber al Parc. Llegiu més.
Recorregut en les excursions de grup: E01,E13
Recorregut a l’excursió de recerca: R02
A la pàgina 29 del llibre “Vallvidrera a través dels segles”. (Eugeni Casanova i Solanes. Agost 2018) poden llegir:
El 1313 consta ja en nom de Guillem Gombal, conegut encara avui per mas Guimbau, no per l’existència de cap casa, sinó per la d’una font que conserva el dit nom de mas Guimbat, quina aigua és fort volguda per molta gent fins de Barcelona.
I a la pàgina 387 podem llegir:
… en l’última epidèmia tífica de Barcelona, l’any passat de 1914, en què era una professó feta i seguida de gent a buscar aigua en la dita font del Mas Guimbau, per a portar-la a Barcelona …
Segons Miquel Tormos, l’aigua és considerada de les millors de la contrada amb resultats terapèutics.
Antigament havia estat una planta embotelladora.
Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola del mes d’octubre de 2006 diu:
Aquest indret, a prop de la font del Berenador, va ser molt concorregut al segle XIX, quan les seves aigües adquiriren la fama de guarir les malalties del fetge i de l’estómac. Les seves virtuts fins i tot van ser objecte de poemes i cançons, com el que deia:
A la font de Mas Guimbau
Molts hi troben benestar,
Perquè són bones pel fetge
I altres mals solen curar.
De fet a la fi d’aquell segle era molt popular el ruquet amb el qual l’aiguader portava garrafes plenes d’aigua de la font fins als domicilis dels seus clients a la ciutat.
Una segona oportunitat:
La prolongació del ferrocarril cap a la població de Sant Cugat (1917) va permetre que els barcelonins poguessin gaudir, a partir de l’estació de les Planes, d’un dia d’esbarjo a la font del Mas Guimbau. Malgrat això, l’abandonament va fer que, al llarg del segle XX, aquesta deu gairebé desaparegués. Gràcies a l’esforç dels veïns, ha estat recuperada.
Construcció formada per una gran galeria d’uns 30 metres, revestida de totxo vist, que condueix l’aigua a un dipòsit soterrat que hi ha a l’exterior.
(Fotos del 05.02.2006)
Baixant unes escales accedim a la façana de la font que és gran i amb acabat de totxo vist. Una porta de ferro ens permet accedir a l’interior d’una galeria, també de totxo vist, de grans dimensions tant per la fondària com per l’alçada.
Per la galeria baixa una séquia fins a l’aixeta que trobem a l’entrada. Està seca.
Està situada en una zona molt ombrívola i prop de la planta on s’hi embotellava l’aigua (Agua Sterling).
Recorregut en les excursions de grup: E07, E24, E27
Recorregut a l’excursió de recerca: R02
A la pàgina 387 del llibre “Vallvidrera a través dels segles”. (Eugeni Casanova i Solanes. Agost 2018) poden llegir el que diu un veí de la zona:
A Can Pasqual, també n’embotellaven d’aigua, que es deia Sterling, era radio-activa (la garrafa de vuit litres es venia a dues pessetes). Penso que ells baixaven a vendre en direcció Llobregat.
Construcció restaurada i ben conservada que combina el totxo i el mosaic.
Té una planta rectangular ampla, a la qual s’accedeix per unes escales, on hi ha la bassa.
De la paret frontal, recoberta de mosaic, en surt l’aixeta que mana aigua abundant.
Està situada a la mateixa vorera del carrer Torrent del Rovelló que va a parar a l’estació Baixador de Vallvidrera dels FGC.
Construcció de grans dimensions formada per una caseta de totxo vist on hi ha un mosaic amb la imatge del Sant. A sota hi ha la caseta de la mina, tancada per una porta de ferro per sota de la qual surt el tub de coure que mana un bon raig.
L’aigua cau a un petit estanyol que fa de pica.
Durant l’any 2020 es va fer la remodelació de la font. Es va canviar el mosaic, la porta d’accés a la mina i el tub de sortida de l’aigua que ara és de ceràmica.
Està situada a tocar de la pista i es baixen cinc escales de pedra per accedir-hi.
A la pàgina 372 del llibre “Vallvidrera a través dels segles”. (Eugeni Casanova i Solanes. Agost 2018) poden llegir:
El projecte de Vil·la Joana va incloure l’enjardinament i detalls ornamentals pels contorns de la casa, es van construir senders i escales… Ramon Miralles (el propietari) va posar a quatre fonts pròximes a la torre els noms dels fills: Joana, Rosita, Vicenta i Sant Ramon. I També aquest mateix darrer nom a una de situada a l’altra banda de la Riera, al camí de les Nespreres que puja a Vallvidrera.
Ha estat recuperada durant el 2009 i presenta molt bon aspecte. Ha quedat una font de grans dimensions i tots els acabats són de pedra vista.
Està formada per un frontal encastat al marge, d’on surt el tub que raja a una pica metàl·lica situada a l’alçada de la cintura i l’aigua que sobreeixeïx va per un canal fins al voral.
A la base d’accés, que està empedrada, hi ha un banc i una barana de ferro que la separa de la carretera.
Està situada a la carretera de les Aigües, al Pla dels Maduixers.