És un aiguaneix quasi desaparegut situat a prop d’una pedrera amb vetes de sals de ferro. La minsa quantitat d’aigua que surt va a parar a una bassa molt gran a uns 60 metres aigües avall.
Segurament és una filtració que queda de la famosa Font del Ferro de Montcada.
Està situada a la vessant est del Turó de Montcada, al peu d’una pedrera que hi ha uns 100 metres per damunt de l’autopista, en una zona molt emboscada.
Coordenades: 41.4783348ºN 2.1829269ºE
El dia 24 de novembre de 2020 hem construït una font improvisada a l’aiguaneix esmentat.
Li hem donat una nova vida gràcies a la col.laboració d’Elsa T.
Recorregut a l’excursió de recerca: R22
Història i comentaris relacionats:
Ricard Ramos Jiménez i Josep Bacardit Sanllehí, al número 39 de Quaderns de la Fundació Cultural Montcada de desembre de 2019, parlen de “Agua Martial Montcada”. Més coneguda com l’aigua de la Font del Ferro.
Xavier Coll al seu llibre, «Fuentes en las Montañas de Barcelona». Editorial Alpina, any 1963. Explica la importància de la font i menciona un fullet sobre les obres fetes a la font als voltants de l’any 1792:
Esta restauración del manantial “que destilaba de gota en gota por entre la rendija de una peña, de modo que era preciso perder mucho tiempo para poder recoger la cantidad necesaria al uso diario de un enfermo” modificó el exiguo caudal, que pasó a ser de dos plumas constantes. Con motivo de de este aumento y de la reformas efectuadas la fuente se vio muy concurrida, y fue sin duda uno de los atractivos principales que determinaron la afluencia a Moncada de numerosa colonia veraniega en el pasado siglo.
Al bloc de Xavier Colomé es fa una descripció molt ben il·lustrada de la seva història.
Per exemple hi diu:
L’1 de setembre de l’any 1821, al seu número 244, el Diario de Barcelona informava de com anar a buscar aigua a la Font del Ferro de Montcada, en uns anys on la font començava a estar en ple rendiment quant a la seva fama es refereix.
Hi havia una tartana que sortia de Barcelona a les quatre de la matinada i tornava a les nou, en un viatge d’un parell d’hores amb temps suficient per beure aigua i carregar alguna garrafa o petita bota.
El sacrifici d’anar a buscar aigua a Montcada era evident, però la tartana sortia amb gent amb els ulls clucs de son, alguns amb problemes de salut que esperaven millorar amb les aigües de Montcada.
Xavier Colomé també ens ha comentat:
La Font del Ferro va desaparèixer per l’efecte de l’explotació de la pedra calcària del Turó de Montcada de la mà de la fàbrica de ciment Asland.
La font com a tal va deixar de rajar pels voltants dels anys quaranta a causa de la destrucció de la mina d’aigua que portava a la font.
Als anys cinquanta, els que ara tenen 60 o 70 anys encara recorden haver-hi anat amb el risc de les explosions de dinamita que es feien per enderrocar pedra al turó. La font llavors era un espectre de què va ser.
Avui dia no en queda ni rastre, no obstant personalment fa uns deu anys vaig localitzar una veta de ferro a la muntanya força gran a la zona on estava la font. Fa dos anys vaig tornar i no la vaig saber trobar de nou.
La Font del Ferro estava al vessant de llevant del Turó, sobre l’autopista i carretera C17, entre el dipòsit d’aigua i l’Asland, propera al que va ser el col·legi Asland, ara transformat en una zona d’oci pels treballadors.
