Durant el mes de gener de 2020 s’hi van fer obres de rehabilitació.
Durant la torrentada dels dies 21 i 22 de gener de 2020 va quedar completament tapada i el dia 23 ho vam donar a conèixer al Parc. Llegiu més.
Durant el mes de novembre de 2025 s’han fet les obres de millora d’aquest espai fontinal dins del Projecte d’adequació i conservació de fonts del PN de Collserola al Municipi de Barcelona, amb fons Next Generation. S’ha transformat la part que ocupaven les dues fonts (F155 i F270) en un punt d’aigua per a la fauna i s’ha separat de la llera del torrent per evitar que les torrentades no tronin a tapar l’espai.
És una font molt original formada per un gran tub que aboca a un gran estany dins un jardí molt acurat. A l’Estany hi ha diverses plantes aquàtiques i una imatge del Sagrat Cor. L’aigua que sobreeixeix va a parar a un dipòsit que serveix per regar l’hort.
Està situada a Can Santgenís, residència de les Germanes Hospitalàries a la plaça Karl Marx, dins el recinte de la clínica Stauros.
Uns metres més amunt i davant de la Residència Hestia Stauros hi ha la font de dalt de can Santgenís que anys enrere manava aigua de la mina i ara no està activa.
La propietat de la finca disposava de tres mines d’aigua que subministraven prou cabal per a la font i per regar els horts. Actualment encara raja gràcies a les atencions del senyor Josep Maria que es preocupa del seu manteniment. Informació obtinguda de l’Atles de l’aigua d’Horta-Guinardó. Revista El Pou de juny de 2019.
La pica ha estat excavada a la mateixa roca i a un costat hi té encastat un tub, que ara està trencat.
Està situada a la part alta del torrent de Fondenills, per sota del coll de Valldaura, a tocar del corriol però com que es tan petita passa desapercebuda.
Construcció molt original, de grans dimensions i en un entorn molt cuidat.
El terra és de rajola vermella de la mida gran. El frontal s’endinsa al marge formant una gran cova pintada de color rosat. A un costat hi ha un banc de fusta i a l’altre un d’obra folrat de peces de mosaic. A l’entrada hi ha un gran para-sol cobert de vegetació.
El tub és molt llarg, té la secció triangular i és de zenc; mana un rajolí a una bassa molt ampla, revestida de mosaic blanc.
Està situada tocant a la carretera Alta de les Roquetes.
10.06.2007. Es nota que hi ha uns veïns que cuiden l’entorn perquè sembla que la font que estigui al mig d’un jardí.
Durant el mes de gener de 2020 s’hi van fer obres de reparació.
El dia 4 de juny de 2022, la nostra Associació Fes Fonts Fent Fonting, va condicionar l’entrada de la mina. Llegiu més.
Recorregut a les excursions de grup: E08
Recorregut a l’excursió de recerca: R20
A la revista Guiaparcollserola de mes de setembre de 2010 es diu:
La font fou arreglada el 1992 i és punt d’encontre de la gent que habita als barris propers. Precisament aquests veïns de la zona, principalment gent gran, són els artífexs que els entorns de la font ofereixin un bon estat, ja que en tenen cura per tal que es mantingui neta. A més han habilitat un cobert amb vegetació, el qual permet que l’espai de la font guardi molt bon aspecte. Si ens hi acostem una bona tarda, segur que els trobem reunits i prenent-ne aigua.
Construcció moderna de pedra vista on, a la part superior dreta, hi ha unes incrustacions de mosaic.
A la part frontal hi destaquen les quatre aixetes amb polsador que manen abundant aigua tractada, que cau a una gran bassa.
Està situada a la mateixa plaça de l’ermita de sant Medir.
Recorregut en les excursions de grup: E06, E09, E22, E23
Recorregut a l’excursió de recerca: R24
L’Aplec de Sant Medir és una trobada de caire festiu i gastronòmic que cada any es celebra, els dies 2 de març a la nit i sobretot el 3 de març, a l’ermita de Sant Medir.
Situada al bell mig de la Serra de Collserola, a l’anomenada Vall de Gausac o Vall de Sant Medir, l’ermita és envoltada per dues fonts, la de Sant Medir, al costat d’un arbre monumental, i la «del Manyu», més recent i situada al camí que ve des de Barcelona. Ambdues fonts, i la riera que en surt, coneguda per la Riera de Sant Medir, haurien tingut un protagonisme original en la celebració, sobretot si tenim en compte que meder significa, en llengua ibèrica, «riu».
Qui sap doncs, si la festa es remunta a temps precristians, com un aplec primaveral situat a redós d’aquesta riera, anomenada de Sant Medir, ben propera a Sant Cugat. És més que probable que els nostres avantpassats anessin aquest dia a aquest indret, la confluència de dos cabals d’aigua (un indret sagrat segons la religiositat arcaica) per celebrar-hi una trobada. Qui sap, també, si la trobada era per fer una ofrena a les divinitats de l’aigua, potser per demanar-los pluja o per agrair-los l’aigua que brolla d’aquestes fonts, fonamental per a la subsistència d’aquells temps. Tot això forma part de les suposicions, perquè, evidentment, no en tenim cap rastre escrit. El cristianisme substituí les divinitats pel Sant Medir, deixant constància de la referència al riu, canvià els ritus, però no pogué variar el fet de trobar-se, aquest dia en aquest indret, al bell mig de Collserola.
Desapareguda. El lloc on es descriu (A la llera del torrent i a uns 8 minuts, aigües amunt, de l’estació de Les Planes) ara està ocupat per l’autopista del túnel de Vallvidrera.
A la pàgina 366 del llibre “Vallvidrera a través dels segles”. (Eugeni Casanova i Solanes. Agost 2018) poden llegir quan parla d’un veí de la zona:
… diu que les torrentades del setembre del 1962, quan va tenir lloc la recorda riuada del Vallès, que va provocar centenars de morts. També aquest cop hi va haver cases que van sucumbir, i la font de l’Arboç va desaparèixer.