Descripció:
Desapareguda.
Veure la descripció adjunta de C. Giménez al llibre “Riera, torrents i fonts als barris d’Horta-Guinardó.
Estava situada a la cruïlla del Camí de Cal Notari amb el torrent de Fondernils, al barri d’Horta.
Coordenades on s’ha buscat : 41.4402089ºN 2.1503169ºE
Recorregut a l’excursió de recerca: R17.
Descripció:
Desapareguda.
Veure la descripció adjunta d’en X. Coll, al llibre «Fuentes en las Montañas de Barcelona».
Estava situada al torrent de Fondernils a prop de la Ronda de Dalt, al barri d’Horta.
Coordenades on s’ha buscat: 41.4385189ºN 2.1517070ºE
Recorregut a l’excursió de recerca: R17.
Descripció:
El frontal està dins d’una fornícula d’on ragen dues aixetes a una gran pica situada a l’alçada de la cintura. Al costat esquerre hi ha la sortida de la mina.
Està connectada a l’aigua de la xarxa municipal.
Està situada al carrer d’Horta número 32, cruïlla amb el carrer de la Galla, al barri d’Horta.
Coordenades: 41.4309489ºN 2.1613679ºE
Recorregut a l’excursió de recerca: R18.
…………………………………………..
Informació obtinguda de l’Atles de l’aigua d’Horta-Guinardó. Revista El Pou de juny de 2019:
És la segona de les dues fonts que s’abastien de l’aigua de la mina de Can Travi que l’Ajuntament va planificar com a fonts municipals i públiques a mitjans del segle XIX.
Descripció:
Desapareguda.
Veure la descripció adjunta d’en X. Coll, al llibre «Fuentes en las Montañas de Barcelona» i la de C. Giménez al llibre “Riera, torrents i fonts als barris d’Horta-Guinardó.
Estava situada al final del carrer Riera de Marcel-lí, al barri d’Horta, hi ha la porta de sortida del túnel i més endins hi havia la font.
Coordenades: 41.4304329ºN 2.1514500ºE
Recorregut a l’excursió de recerca: R18
Segons s’explica amb detall a:
https://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/2012/09/els-aqueductes-de-can-quintana.html?spref=fb&m=1
De l’aqüeducte de Alt de Montcada en sortia una galeria que duia aigua a la font. Per aquesta galeria es podia anar fins a la font de Can Quintana. Veure la font 246 d’aquesta pàgina.
Durant les obres dels Jocs Olímpics de 1992, l’aigua va ser canalitzada al clavegueram.
Descripció:
Desapareguda.
Veure la descripció adjunta d’en X. Coll, al llibre «Fuentes en las Montañas de Barcelona».
Estava situada a l’interior del Parc de les Heures, al barri d’Horta.
Coordenades on s’ha buscat: 41.4366290ºN 2.1411169ºE
Recorregut a l’excursió de recerca: R18.
Descripció:
Ens trobem dos aforaments, un que ve d’una canonada i l’altre d’una mina.
El de la canonada, emplena una gran bassa i es fa servir per regar l’hort. És la font 353
El de la mina està al nivell del terra i té una gran quantitat d’aigua acumulada.
El conjunt està situat a l’interior d’un hort, a prop del km 3 de la carretera de la Rabassada.
Coordenades: 41.4307330ºN 2.1301330ºE
A la publicació Altes de l’Aigua d’Horta-Guinardó, a la pàgina 51 (1) hi troben quan parla d’aquest aflorament: Les cròniques recullen la informació de segles passats on descriuen: “Un huerto junto al monasterio, de tenida una cuarta de mojada con su alberca grande y otra pequeña que sirven para depositar las aguas para el riego del mismo…/.. de las dos fuentes, la una nombrada de la Reina y la otra que viene con un conducto …
També hi diu: Per la proximitat d’aquesta deu als horts i als edificis principals del monestir podria ser l’anomenada font de la Riena en agraïment a les que van ser les reines Violant de Bar i Maria de Castella les valedores del monestir a principi del segle XV.
(1). Atles de l’Aigua d’Horta Guinardó. Editat EL POU. Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada. Número especial de juny de 2019.
El veí que cuida l’hort ens diu que l’aigua que ve pel conducte ve d’un aiguaneix proper.
L’hem trobada gràcies a les indicacions de Tens G.
Recorregut a l’excursió de recerca: R19.
Descripció:
Construcció feta de totxo vist i de formes senzilles.
De la paret en surt l’aixeta que aboca a la pica.
Està al carrer Enginyeria, a uns 80 metres més amunt de la font 153-Font de l’Avi, entre la vorera i l’entrada de la casa.
Coordenades: 41.4179030ºN 2.1313559ºE
Recorregut a l’excursió de grup: E10
Recorregut a l’excursió de recerca: R19.
Descripció:
Desapareguda.
Veure la descripció adjunta d’en X. Coll, al llibre «Fuentes en las Montañas de Barcelona».
Estava situada al carrer de l’Enginyeria, al barri de Penitents.
Coordenades on s’ha buscat: 41.4168050ºN 2.1341249ºE
Recorregut a l’excursió de recerca: R19.
Descripció:
Desapareguda.
Veure la descripció adjunta d’en X. Coll, al llibre «Fuentes en las Montañas de Barcelona».
Estava situada a l’avinguda de Vallcarca a l’alçada del viaducte de Vallcarca, de Barcelona.
Coordenades on s’ha buscat: 41.4123790ºN 2.1435879ºE
Recorregut a l’excursió de recerca: R19.
Descripció:
Construcció de grans dimensions formada per un gran frontal de pedra vista, enfonsat dins un arc de mitja volta, on hi ha dues aixetes de polsador entre tres cares esculpides. Una gran pica de pedra a l’alçada de la cintura recull l’aigua.
Quan es va construir a la l’edat mitjana, l’aigua provenia de la serra de Collserola i actualment està connectada a la xarxa municipal.
Està situada a la plaça de Sant Just, al Barri Gòtic de Barcelona.
Coordenades: 41.3828710ºN 2.1784479ºE
(Fotos de 29.84.2010)
Històries i comentaris:
Segons hem trobat a la Viquipèdia, l’antiga font era de construcció gòtica, transfigurant-se al 1831, durant l’època neoclàssica.
La llegenda vincula a Joan Fiveller, com a descobridor, mentre caçava, d’una deu d’aigua a la serra de Collserola, i, en el projecte de portar les seves aigües a la ciutat, tant mancada d’elles en aquells moments. La data d’aquest fet és 1427, si bé altres historiadors situen en 1367 la seva construcció original.
A la zona principal de la font, té tres aixetes inserides en màscares de pedra de Montjuïc i una pica del mateix material. En el frontis hi ha una imatge de Sant Just sostenint amb una mà la palma del màrtir. També té dos escuts, el del rei i el de la ciutat i, entre aquests, el relleu d’un falcó atrapant una perdiu, en record de les caceres d’en Fiveller.
La font donava al cementiri parroquial que era a la plaça. El 1831, prohibit aquest tipus de necròpolis dins de la ciutat, la font va ser restaurada i s’hi va afegir la balustrada de terra cuita que té a sobre. És d’un auster estil romàntic, i una sèrie de plantes que en pengen contribueixen a donar encant a l’indret, on era costum, en temps reculats, fer-hi funcions teatrals.
L’any 2003 va tornar a ser restaurada.
Per a més informació:
Fonts gòtiques de Barcelona
El llibre de les fonts de Barcelona del mestre Socies (1650)