Descripció:
És la font que caracteritza la zona.
És una construcció gran, de planta semicircular; la paret és d’obra arrebossada que forma diverses arcades. A la part central hi ha el frontal de la font d’on brolla un petit rajolí a la bassa, situada a nivell de terra.
Aquesta és una font ferruginosa o rovellada on l’aigua ha passat per pissarres negres o altres roques amb sulfurs que al rajar deixen els dipòsits groguencs.
Està situada en una gran esplanada a prop de Vista Rica.
Coordenades: 41.4314790ºN 2.1216669ºE
Recorregut en les excursions de grup: E09
Recorregut a l’excursió de recerca: R24
Segons Miquel Tormos, l’any 1790, un metge dit Menós assegurava que les aigües de la font eren perjudicials ja que sortien impregnades de la tintura que li donaven les arrels dels arbres, arbustos i plantes. Al cap de poc temps, es van replicar aquestes declaracions dient que el color groc de les aigües és atribuït a les sals de ferro que contenen i que exalcen les virtuts curatives.
Segons el dir popular, venia d’uns estanys habitats per belles i xamoses nimfes que guardaven un fabulós tresor, per damunt el qual passava l’aigua, que es tenyia lleugerament d’or i portava sort als que en bevien.
Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola de mes de juliol de 2006 diu:
Aquesta font, situada a un dels racons més bonics del parc de Collserola, està envoltada de grans plataners, roures i alzines, que gairebé no deixen veure el sol. En aquest indret, ombrejat i cobert per una catifa de fulles, es pot gaudir d’un ambient gairebé màgic. La font que era un indret molt visitat per tots aquells que volien aprofitar les propietats de les seves aigües, és protegida per una petita construcció semicircular, formada per cinc elements.
Un espai protegit
L’entorn de la font Groga va ser declarat reserva Natural per la Generalitat de Catalunya el 1986. Aquesta reserva, que protegeix unes 80 hectàrees de bosc, ocupa la vessant obaga de les muntanyes que uneixen el Tibidabo i el turó de Sant Cebrià. Aquesta zona verda i humida, està formada per rieres i torrents, sovint secs, que desguassen a la riera de Sant Medir. Malgrat que els arbres més nombrosos són els roures i les alzines, a la vall es poden trobar també avellaners, falgueres, oms i salgueres.
A l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental: http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/valles_occ/
hi ha fotos antigues de 1900 i de 1910.