Descripció:
Desapareguda.
X. Coll, al llibre «Fuentes en las Montañas de Barcelona», la situa a la Carretera de les Aigües a uns 200 metres a l’est de la 151, Font de Betlem, en una corba empedrada on actualment hi ha una font de xarxa.
Coordenades d’on s’ha buscat: 41.4170680ºN 2.1217269ºE
Veure la descripció adjunta.
Descripció:
Desapareguda.
X. Coll, al llibre «Fuentes en las Montañas de Barcelona», la situa a la al Camí de les Aigües dins els jardins de Can Borni.
Coordenades on s’ha buscat: 41.4230589ºN 2.1228269ºE
Joan V. ens diu: Amb la remodelació dels jardins de Can Borni l’any 2006 no va aparèixer cap font, com tampoc n’hi ha coneixement que n’hi hagués cap anteriorment.
El Miquel Tormos també la situa dins el recinte dels jardins de Can Borni però per la descripció de X. Coll, i creu que estava al costat del camí de Can Borni un xic més avall de la porta inferior del recinte. Allà hi ha un revolt molt ample on hi havia una caseta d’obra, que primer la va utilitzar la guàrdia urbana i posteriorment es va enderrocar, i és on comença el sender d’accés a la font del Bacallà, que està allà sota mateix.
Xavier Coll, a la guia Gran Barcelona de 1985, la situa a Bellesguard, al torrent de l’Almirall.
En queden les restes de la bassa on es guardava l’aigua de la font i que servia per regar l’hort proper.
Coordenades: 41.4136629ºN 2.1210538ºE
A uns quants punts del torrent de l’Almirall apareixen varis aiguaneixos que troben gràcies a la col·laboració de Jordi P.
Recorregut a l’excursió de recerca: R19
Descripció:
Construcció molt senzilla formada per una paret de pedra encastada al marge d’on surten dos tubs que manen aigua.
Està situada a la llera del torrent de Can Masdéu i a prop de Can Masdéu.
Coordenades: 41.4452999ºN 2.1585329ºE
Recorregut a l’excursió de grup E25.
Recorregut a l’excursió de recerca: R20.
Desapareguda.
En queda la mina d’uns 10 metres. Pel costat de la muntanya està enrunada i per l’altre costat, que dóna al torrent, està tapada.
Te una amplada aproximada d’1,20 metres. Les dues parets laterals construïdes amb totxo vist tenen una alçada d’1,20 metres. El sostre està construït amb rajoles i té poca curvatura.
Està situada a la meitat del camí que va de Can Cuiàs a Can Masdemont. Per un forat a terra s’accedeix a la mina.
Coordenades: 41.4104329ºN 2.0840149ºE
L’hem trobada gràcies a les indicacions d’Adolf.
(Fotos del 04.05.2014)
Recorregut a l’excursió de recerca: R01
Descripció:
La font està desapareguda, ara en queda la mina.
Està dins el recinte de Campus de Mundet Universitat de Barcelona.
Coordenades: 41.4372709ºN 2.1435849ºE
L’hem trobada gràcies a les indicacions de Mariantònia M.
Recorregut a l’excursió de recerca: R18
És una construcció de grans dimensions formada per dues parts:
El porxo, d’uns 3 metres, amb forma de volta amb dos seients als costats i la pica al mig a l’alçada de les mans.
Hi ha una cisterna a sota de la font.
Tant la pica com el porxo estan decorats amb unes fileres de pedrís que ressalten la seva bellesa.
La zona està molt deteriorada i emboscada. Per sobre de la font hi ha un gran dipòsit i uns metres més amunt hi ha una mina. Potser de la mina baixava un tub que portava aigua al dipòsit d’on s’alimentava la font.
Per a més informació de la mina.
Està situada a prop de la benzinera del kilòmetre 3 de la carretera de la Rabassada. La font es troba a uns deu metres d’un corriol que surt de l’altra banda de la carretera.
Coordenades: 41.4301409ºN 2.1277609ºE
Els dies 9 de novembre i 7 de desembre de 2019 la nostra Associació Fes Fonts Fent Fonting la va rehabilitar. Veure el seu condicionament.
Recorregut a l’excursió de recerca: R19
…………………………………………………
A la revista Guiaparcollserola del mes de gener de 2014, Dany Àlvarez ens diu:
… les restes d’un antiquíssim i majestuós monestir, després convertit en una fonda i últimament en Hotel-Restaurant acompanyat de la seva artística font, …
El 18 d’octubre de 1393 la Reina Violant de Bar, segona esposa del compte-rei Joan I d’Aragó va fundar el monestir. Va portar uns Jerònims de Cotalba, Gandia (València) amb un prior i 12 monjos.
… el 1808 el general Lechi de les tropes franceses va saquejar i incendiar-ho tot.
… quasi un segle després les dependències monacals van ser utilitzades per construir l’Hotel-Restaurant San Jerónimo que va perdurar fins als 80 del segle XX.
Trobareu dades interessants als següents enllaços:
http://pladebarcelona.cat/2015/05/05/el-coll-de-lerola/
https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02hebr.htm
https://www.altresbarcelones.com/2013/07/el-convent-de-sant-jeroni-de-la-vall.html
Anys enrere era la font on anaven a rentar la roba els veïns dels habitatges propers de Torre Baró, ara només en queda un tub que surt del marge.
A uns quatre metres hi ha un aiguaneix que produeix una zona enfangada i que es nota remoguda pels pocs senglars.
Està situada al torrent que aigües avall porta a la font 046.- Font Muguera. La zona està molt emboscada però si arriba per un corriol que surt de la parada del bus 82 del carrer Lliçà.
Coordenades: 41.4544830ºN 2.1685968ºE
El dia 3 de gener de 2015 l’hem trobada gràcies a les indicacions de Miquel T i la col·laboració d’Ignasi F.
El 2 de febrer de 2015 José A. condiciona l’entorn i el tub.
Durant l’estiu de 2018 alumnes i educadors del Centre Cruïlla van continuar les tasques de rehabilitació. Van aparèixer les restes d’un safareig.
Recorregut a l’excursió de grup: E21
Recorregut a l’excursió de recerca: R22
Descripció:
Construcció de pedra vista de grans dimensions que antigament tenia forma octogonal, però ara han quedat a la vista cinc dels seus costats.
A la cara frontal hi ha el relleu d’una cara humana per la boca de la qual brollava l’aigua, actualment hi ha dues aixetes de polsador, una a cada costat. Les cares de la font estan decorades amb plafons ceràmics de motius diversos.
Quan es va construir a l’edat mitjana, l’aigua provenia de la serra de Collserola i actualment està connectada a la xarxa municipal.
Està situada a l’avinguda Portal de l’Àngel amb Cucurulla, al Barri Gòtic de Barcelona.
Coordenades: 41.3845940ºN 2.1741939ºE
(Fotos de 31.07.2015)
Històries i comentaris:
Segons hem trobat a la Viquipèdia, és la font més antiga que es conserva de construcció gòtica a Barcelona, datada el 1356.
Era una font sense ornamentació, que al començament servia també com a abeurador de cavalls. Originalment tenia forma octogonal, però més tard va ser adossada al Palau Pignatelli i tan sols van quedar a la vista cinc dels seus costats. El 1819 va ser reformada i ampliada, i el 1918 va ser decorada amb uns plafons de ceràmica d’estil noucentista, així com quatre gerros de ceràmica vidriada, tot obra de Josep Aragay. Les imatges contenen figures femenines, hidres i garlandes florals, i la central presenta també l’escut de Barcelona.
Per a més informació:
Fonts gòtiques de Barcelona.
El llibre de les fonts de Barcelona del mestre Socies (1650).
Descripció:
Construcció de grans dimensions formada per un gran frontal de pedra vista, on hi ha tres aixetes de polsador. Una gran pica de pedra a l’alçada de la cintura recull l’aigua.
Quan es va construir a l’edat mitjana, l’aigua provenia de la serra de Collserola i actualment està connectada a la xarxa municipal.
Està situada a la plaça de Santa Maria, al Barri Gòtic de Barcelona.
Coordenades: 41.3834400ºN 2.1815769ºE
Històries i comentaris:
Segons hem trobat a la Viquipèdia, és una font de construcció gòtica Barcelona, datada el 1403 per Arnau Bargués, mestre d’obres autor del cimbori de la Catedral de Barcelona i de la façana antiga de la Casa de la Ciutat. Es troba enfront de la Basílica de Santa Maria del Mar, en una zona antany aristocràtica, i per això se la coneixia també com Font dels Senyors. Té planta trapezoïdal, adossada a un edifici contigu, els antics moradors del qual tenien un hort damunt. A la part que dóna a la basílica està la font pròpiament dita, sobre la qual hi ha una rosassa circular de traceria calada; a la banda del carrer Argenteria hi ha dues gàrgoles zoomòrfiques, un drac i un lleó actualment decapitats, i els escuts de la ciutat i el regne; el tercer mur és llis i sense decoració.
Per a més informació:
Fonts gòtiques de Barcelona.
El llibre de les fonts de Barcelona del mestre Socies (1650).