L’aigua de la mina és canalitzada fins al dipòsit sobreeixidor des d’on va a l’aixeta del rentador, el qual està al costat de l’ermita.
Uns metres més amunt i al torrent de la Llet hi ha la mina.
La font està situada a l’ermita de Sant Cebrià, al barri d’Horta, tocant a la muntanya.
5.11.2005. Construcció de totxo amb una porta que dóna pas a una gran galeria d’una fondària de 10 metres. No hi ha senyals d’aigua. L’exterior de la font està molt deteriorat i, a l’interior, la galeria amenaça ruïna.
10.12.2018. Les grans pluges dels últims dies han enrunat considerablement la zona de l’entrada i han emplenat d’aigua l’interior de la mina.
També s’observa que un tram de la galeria s’ha esfondrat.
Durant el mes de gener de 2020 s’hi estan fent obres per desviar el torrent perquè no enruni la mina.
Recorregut en les excursions de grup: E04, E11, E12, E14
Recorregut a l’excursió de recerca: R03
A la pàgina 372 del llibre “Vallvidrera a través dels segles”. (Eugeni Casanova i Solanes. Agost 2018) poden llegir:
El projecte de Vil·la Joana va incloure l’enjardinament i detalls ornamentals pels contorns de la casa, es van construir senders i escales …Ramon Miralles (el propietari) va posar a quatre fonts pròximes a la torre els noms dels fills: Joana, Rosita, Vicenta i Sant Ramon.
Conjunt format per dues deus separades uns dos metres, entre les quals hi ha uns esglaons; ambdues deus estan encastades al marge i una d’elles té una pica al nivell del terra.
Un tub és d’acer i l’altre de plàstic; els dos ragen.
Està situada a la llera del torrent de la Salamandra.
Construcció moderna i de formes simples, formada per dues parets molt grans de pedra vista que s’ajunten en angle recte. Una de les parets fa de frontal on hi ha el tub i a sota, a nivell de terra hi ha la pica.
Està situada a tocar del restaurant berenador «Pinya 2», el qual està a poca distància de l’estació dels FGC, Baixador de Vallvidrera.
Recorregut a l’excursió de grup: E07
Recorregut a l’excursió de recerca: R08
Dany Álvarez a la revista Guiaparcollserola del mes de març de 2010 diu:
Aquesta font es troba dins l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, espai creat durant els anys 1988-93. Aquest és un lloc tranquil per passejar, del tot acollidor i molt visitat els caps de setmana. Hi trobem un restaurant, un aparcament, taules de fusta per fer pícnic, una gran esplanada amb moltes possibilitats d’esbarjo: on poder jugar, córrer i saltar.
És una font que quasi sempre porta aigua, penseu que de vegades s’inunda la bassa quasi rectangular on cau l’aigua.
Abans aquest lloc era una antiga teuleria i durant els anys 60 es varen construir unes casetes (poblado se’n deia abans) per als treballadors de les primeres obres dels túnels de Vallvidrera. Aquest espai se’l coneixia per “Poblado de Santa Bárbara”, el qual li va donar nom a la font.
A la pàgina 363 del llibre “Vallvidrera a través dels segles”. (Eugeni Casanova i Solanes. Agost 2018) poden llegir quan parla d’un veí de la zona:
… quan van fer la primera galeria de prospecció del túnel, van portar miners d’Astúries i els van instal·lar en un poblat, al qual li van dir Santa Bàrbara …
El conjunt està format per la mina i un dipòsit que fa de cisterna.
El dipòsit és una construcció en forma de cub de pedra arrebossada a un lateral del qual hi ha el tub i la pica.
Uns metres més amunt hi ha una caseta amb porta, dins la qual hi ha una mina que s’endinsa a la muntanya amb una canaleta que condueix l’aigua a una pica de sedimentació a prop de l’entrada.
ORIGEN DEL NOM DE LA FONT DE SANT TOMÀS DE VALLVIDRERA:
Ramon R. ens diu «A final dels anys vint el meu pare amb una colla d’amics, entre que en ells hi havia un que es deia Tomàs.
Fent excursions partint del baixador de Vallvidrera varen descobrir la font i la mina.
Mig en serio mig en broma varen decidir aposar-li nom,i se’ls va ocórrer Sant Tomàs.
Varen pintar el nom amb pintura vermella.
Jo recordo que als anys 40 i 50 anàvem a passar els diumenges. I cada any repintaven les lletres».
Construcció molt elaborada formada per una caseta, una galeria i una bassa; encara que presenta una situació d’abandonament.
La caseta, construïda de totxo, presenta una planta distribuïda en diversos compartiments. Per un extrem hi arriba una galeria d’uns 20 metres que va per un costat del torrent.
La bassa, situada a la mateixa llera del riu, és molt gran, on hi va a parar un tub de goma que raja aigua abundant.
Construcció rústica de pedra i ciment a un marge del torrent que forma el frontal, d’on surt un tub de ferro que mana un fil d’aigua directament a la llera.
Uns metres per sobre de la font hi ha un gran dipòsit que acumula l’aigua, segurament del mateix aiguaneix, que sobreexeix a la mateixa llera uns metres abans de la font.
Està situada a la riera de Bonet un punt del torrent on la vegetació és tan abundant que la zona de la font forma una cova.
És una construcció notable, formada per un frontal gran i de línies senzilles de paret arrebossada que encara conserva el color blanc. A la part central hi ha una porta que permet accedir a l’interior.
A l’interior, que s’endinsa uns quatre metres al marge de la muntanya com si fos el principi d’una mina, hi trobem la pica. L’aigua anava de la pica a l’exterior a través d’un filtre que no permetia l’accés d’animals ni brutícia a l’interior.
Està situada a la llera de la Riera de Bonet, un 80 metres aigües amunt de la font 109_ Font del Rajolí.
