Construcció formada per l’entrada i el frontal de la font al seu interior, ambdós d’obra de totxo vist.
L’entrada està formada per un arc de mitja volta que dóna accés a un petit recinte on hi ha el doll.
Construcció formada per l’entrada i el frontal de la font, ambdós d’obra de totxo vist.
L’entrada està formada per un arc de mitja volta que dóna accés a un petit recinte on hi ha el doll.
De la paret frontal en surt el tub que raja aigua abundant a la bassa a nivell de terra.
Està situada a prop de Can Barba, tocant a la llera del torrent, en una zona d’ombra sota uns grans plàtans. A prop hi ha dos embassaments que abans recollien l’aigua de la font.
Uns metres més amunt hi una zona de taules i bancs per descansar.
Recorregut en les excursions de grup: E04
Recorregut a l’excursió de recerca: R19
………………………………………………………
Dany Álvarez a la revista Guiaparcollserola del mes de setembre de 2010 diu:
L’entorn és força agradable i tranquil, hi ha un petit parc infantil per la canalla i més amunt una zona habilitada amb taules. En resum podem dir que bé val fer-hi una visita.
A l’Atles de l’aigua d’Horta-Guinardó. Revista El Pou de juny de 2019, llegim:
La font del Roure d’ara no es deu assemblar a la d’altres temps. Va ser arranjada pel Col·lectiu Agudells de Sant Genís, el 1986.
Abans la font estava situada al final del fondal i alguns veïns recorden venir buscar aigua a la font que li deien la mina. Segons plànols del segle XIX situen aquesta font a l’inici del torrent de Sant Genís i l’anomenen font de San Jerónimo per estar a pocs metres del monestir homònim a la carretera de la Rabassada. Amb tota seguretat era una de les fonts que subministraven aigua al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron fundat el 1393 per la reina Violant de Bar.
Construcció de notables dimensions amb acabats de pedra vista llisa, formada per un gran frontal semicobert per un arc de volta, base de pedra i un gran banc a un lateral.
Del frontal en surten dos dolls que donen abundant aigua a una pica gran.
És de fàcil accés per unes escales o per una rampa.
Està situada al carrer de la Font del Mont, a prop de la Carretera de les Aigües.
És una font molt original formada per un gran tub que aboca a un gran estany dins un jardí molt acurat. A l’Estany hi ha diverses plantes aquàtiques i una imatge del Sagrat Cor. L’aigua que sobreeixeix va a parar a un dipòsit que serveix per regar l’hort.
Està situada a Can Santgenís, residència de les Germanes Hospitalàries a la plaça Karl Marx, dins el recinte de la clínica Stauros.
La propietat de la finca disposava de tres mines d’aigua que subministraven prou cabal per a la font i per regar els horts. Actualment encara raja gràcies a les atencions del senyor Josep Maria que es preocupa del seu manteniment. Informació obtinguda de l’Atles de l’aigua d’Horta-Guinardó. Revista El Pou de juny de 2019.
Construcció moderna de pedra vista on, a la part superior dreta, hi ha unes incrustacions de mosaic.
A la part frontal hi destaquen les quatre aixetes amb polsador que manen abundant aigua tractada, que cau a una gran bassa.
Està situada a la mateixa plaça de l’ermita de sant Medir.
Recorregut en les excursions de grup: E06, E09, E22, E23
Recorregut a l’excursió de recerca: R24
L’Aplec de Sant Medir és una trobada de caire festiu i gastronòmic que cada any es celebra, els dies 2 de març a la nit i sobretot el 3 de març, a l’ermita de Sant Medir.
Situada al bell mig de la Serra de Collserola, a l’anomenada Vall de Gausac o Vall de Sant Medir, l’ermita és envoltada per dues fonts, la de Sant Medir, al costat d’un arbre monumental, i la «del Manyu», més recent i situada al camí que ve des de Barcelona. Ambdues fonts, i la riera que en surt, coneguda per la Riera de Sant Medir, haurien tingut un protagonisme original en la celebració, sobretot si tenim en compte que meder significa, en llengua ibèrica, «riu».
Qui sap doncs, si la festa es remunta a temps precristians, com un aplec primaveral situat a redós d’aquesta riera, anomenada de Sant Medir, ben propera a Sant Cugat. És més que probable que els nostres avantpassats anessin aquest dia a aquest indret, la confluència de dos cabals d’aigua (un indret sagrat segons la religiositat arcaica) per celebrar-hi una trobada. Qui sap, també, si la trobada era per fer una ofrena a les divinitats de l’aigua, potser per demanar-los pluja o per agrair-los l’aigua que brolla d’aquestes fonts, fonamental per a la subsistència d’aquells temps. Tot això forma part de les suposicions, perquè, evidentment, no en tenim cap rastre escrit. El cristianisme substituí les divinitats pel Sant Medir, deixant constància de la referència al riu, canvià els ritus, però no pogué variar el fet de trobar-se, aquest dia en aquest indret, al bell mig de Collserola.
Mina de dimensions reduïdes que sembla una canonada que s’endinsa a la muntanya, per la qual aflora una gran quantitat d’aigua, segurament la més cabalosa de Collserola.
Situada al costat del salt d’aigua de la Rierada o cascada de Molins de Rei.
Recorregut a les excursions de grup: E02
Recorregut a l’excursió de recerca: R18
Història:
La font pertanyia a la masia de Can Barret que va ser enderrocada per a la construcció de la segona fase del polígon de Montbau, que es va aprovar el 1962.
