Construcció original de formes molt senzilles.
La base és empedrada i tan el frontal com els dos laterals són de pedra tallada i col.locada en fileres.
El tub és de ferro.
Ha estat recuperada durant 2009 i presenta molt bon aspecte.
Està situada en una gran esplanada ombrejada per arbres grans com castanyers, roures i garrofers.
Construccó molt senzilla i petita formada per una pica a un costat de la qual hi goteja el tub, que és de plàstic.
Està situada al camí de gran recorregut GR-92.
Paret frontal de pedra recoberta de vegetació. Del tub de ferro raja un filet d’aigua a la bassa, situada a nivell de terra, la qual és semicircular i amb el fons de rajoles de mosaic. Hi ha una taula de fusta amb bancs a la vora.
Està situada a prop del km 7 de la carretera BV-1415 que va de Barcelona a Cerdanyola.
Segons Miquel Tormos, anys enrere les aigües d’aquesta font gaudien de nombrós públic, ja que se li atribuïen poders guaridors.
Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola de mes de maig de 2009 diu:
Està situada en un paisatge típicament d’obaga de la serra on trobarem diverses espècies molt freqüents en zones humides. Si ens fixem veurem falgueres, galzerans o heures. Com un bon exemple de bosc mediterrani es caracteritza pels alzinars i els roures, característica d’aïllar l’interior o sotabosc de llum, mantenint aquest ambient de frescor tan freqüent de les zones humides de Collserola.
Aquesta font estava colgada de terra de les esllavissades i va ser recuperada per Jordi Massip, Miquel Tormos i «La colla dels dimarts» (durant els mesos de gener i febrer de 2008).
Des de fa uns anys i degut a les torrentades, la pica ha quedat per sota del nivell del torrent i cal fer una canaleta perquè circuli l’aigua.
La primera quinzena de febrer de 2022, el soci Carlos I. de l’Associació Fes Fonts Fent Fonting, seguint els criteris de conservació de la flora, de la fauna i de l’entorn la va desenterrar i li va donar vida.
El dia 4 de març de 2023 la nostra Associació Fes Fonts Fent Fonting hi va fer una tasca de condicionament. Llegir més.
Recorregut a les excursions de grup: E02, E20, E23
Recorregut a l’excursió de recerca: R04
Segons Miquel Tormos, es diu que el Palau de Valldaura, que està més avall, se subministrava d’aigua d’aquesta font.
Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola de mes de setembre de 2011 diu:
Avui dia, moltes vegades coberta de terra, la trobem envoltada d’heures, molses i falgueres i observarem com la claror de l’aigua contrasta amb el verdor intens del lloc.
Quasi podem dir que aquesta font és una de les boniques de Collserola… si m’ho permeteu és la més …
La poca construcció que en queda està a la mateixa llera del torrent.
Es veu un tub de color groc mig colgat que baixa per la llera i queda encastat amb ciment a una roca d’on surt un tub de plàstic blau que fa de font.
Està situada al torrent de Sant Iscle, al camí de gran recorregut GR-92.
Reconstrucció molt original formada per un frontal molt treballat en el qual hi destaquen la part superior de pedra vista, amb una capelleta amb el nom de la font i un acabat superior de doble vessant que fa de teuladeta.
El tub està trencat i habitualment no raja només quan hi ha pluges abundants.
La pica, de pedra i ciment, està a nivell de terra.
Està molt a prop de la llera del torrent de Can Coll. A pocs metres hi ha un gran banc acabat amb peces de mosaic de molts colors i que representen diversos motius.
10.04.2021. Un membre de la nostra Associació ha anat a visitar la font i ha comprovat que les abundants pluges recents s’han emportat la part de la llera que cobria la cambra i els tubs que portaven l’aigua de la cambra de recepció a la font i han quedat al descobert i desconnectats de la font. Veure el suggeriment que hem fet al Parc.
El dia 7 d’octubre de 2023 l’Associació Fes Fonts Fent Fonting, dins el programa “Col·laborem amb el Parc” del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, va condicionar la font. Llegir més.
Segons Miquel Tormos, la font va ser retrobada per ell mateix i la va fer de nou junt amb la Colla del Dimarts. El seu lloc d’origen estava soterrat a la llera del torrent. La van fer de nou fora de la llera. Aquesta font no apareixia en cap publicació però un avi que habitava a la masia de Can Borrell en recordava l’existència de quan era nen.
No se encontraron álbumes o fotos con su criterio de búsqueda.
Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola de mes de gener de 2011 diu:
Aquesta font parla d’una aparició mariana, és a dir de la Verge. En aquest cas de la Verge de Lourdes. Tot va començar un 8 de novembre de l’any 1974. Una dona anomenada Pepita Pugés Baladas va escoltar una veu dintre seu que li deia que anés a un paratge anomenat “Can Cerdà”. Fins allà s’hi va apropar i damunt d’un arbre caigut (ara dins de l’ermita que es va construir) se li va aparèixer la Verge de Lourdes, i li va pregar que el dia 11 de cada mes anés a resar tres parts de Rosari. El dia 11 de novembre, tres dies després, va tornar al mateix lloc i va quedat en èxtasi. Eren les cinc i mitja de la tarda, i unes cinc persones van ser testimoni d’aquell fenomen. Al llarg de la seva vida, la Pepita va tenir vàries aparicions i en cadascuna d’elles hi havia un missatge de la Verge. Les raons per les quals va ser la protagonista d’aquestes aparicions? Potser per ser nascuda en una família de moral molt estricta, o potser per patir una greu malaltia de la columna vertebral – Mal de Pott- que la convertia en missatgera perfecta.
En un d’aquells missatges li va dir: ”El agua de Can Cerdà curarà el alma i el cuerpo, venid i bebed agua, limpiaos con ella y rezad. Vuestra alma quedará purificada”. L’11 de gener del 1975 un sacerdot beneeix la font (l’antiga). La verge va encomanar a la Pepita que hi fes una ermita. Durant molts anys, dalt de la font i a mà dreta va existir una petita capelleta amb la santa. A l’any 1999, el somni de Pepita i de tanta gent que creia en ella es va fer realitat, un mes de juliol es va començar a construir la capella i la font nova.
L’11 de gener del 2001 es beneeix la capella de la Mare de Déu de Lourdes pel bisbe auxiliar de Barcelona, monsenyor Carles Soler Perdigó amb l’assistència d’una gran multitud de gent.
A mà esquerra hi una planta potabilitzadora que puja l’aigua de l’antiga font. El dia 11 de cada mes s’hi apropa molta gent per beure l’aigua que té propietats, diuen miraculoses.
